Ahir vaig anar a la biblioteca. Sempre vaig a la biblioteca el dia que he d'anar al poble gran, i així aprofito el viatge. Ara que diuen que em volen treure la gasolinera a la que vaig normalment, perquè no en volen cap a dintre de la ciutat, potser hi hauré d'anar més sovint, al poble. Però ara em fa mandra fer els set o vuit quilòmetres de més, per anar al poble, i intento aprofitar el viatge quan hi vaig.
És una biblioteca de poble, cosa que vol dir que és petita, i que no hi ha gaire gent. Com que fan activitats, serveix una mica de guarderia, i sempre que hi vaig m'hi trobo només a nens de l'escola i algun pare. A part dels pares i de la bibliotecària, no hi sol haver mai ningú de més de 9 o 10 anys.
Ahir se m'acabava el termini per tornar un llibre. El problema és que encara no l'he acabat. Així que vaig anar a la biblioteca perquè me'l renovés.
La bibliotecària se'm va mirar, em va tornar el llibre, i em va dir:
- No te'l puc renovar.
Em vaig estranyar, perquè sempre m'havia renovat els llibres sense cap problema.
- És que me l'han demanat. I ara no te'l puc renovar. Me l'hauries de tornar i demanar-lo per quan el tornin...
Jo em vaig quedar amb el llibre a la mà i li vaig donar, pensant que segurament no podria tornar a agafar-lo fins d'aquí a un mes o vés a saber quan.
La bibliotecària se'm va mirar i em va dir:
- Jo no he vist res. Tu no m'has tornat el llibre. Emporta-te'l, i ja el tornaràs quan l'hagis acabat. Jo diré que encara no me l'han tornat, i cap problema.
Ara algú espera un llibre que tinc jo. Un llibre que segurament torni la setmana que ve.
Però sóc una il.legal. I una mica incívica, perquè algú (segurament un nen, perquè a més el llibre és per nens) està esperant el llibre.
Això em passa per llegir llibres amb massa demanda. O per llegir el primer llibre d'una trilogia, de la que venien el tercer per sant Jordi, i estava a totes les parades. Un llibre (el tercer) que vaig veure comprar a molts pares sense adonar-se que era el tercer, i que llavors el pobre nen es deuria queixar de que no havia llegit els altres dos.
Però em ve una pregunta al cap. El dia que se m'acaba el préstec, sempre vaig a la biblioteca. O a tornar el llibre o a renovar el préstec. La bibliotecària ja em fa els préstecs de forma que els hagi de tornar el dia que vaig al poble. Però, si no l'he acabat, em renova el préstec sense problema. I si algú l'ha demanat, em diu que marxi, sense deixar el llibre.
La pregunta és: té sentit que vagi a la biblioteca el dia que toca?
dissabte, 12 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
13 comentaris:
No, siusplau! No et preguntis això!
T'he sentit perquè això fa que la bibliotecària et conegui, sàpiga que ets puntual i, per això, t'hagi permès aquesta petita trampeta ;-)
Vaja :-( No és t'he sinó té
Ja ho sé, Tirai, ja ho sé.
Ah!!! Així que el tens tu! I la ditxosa bibliotecària (que amb mi és una borde) em va dir que no l'hi havien tornat i que et cauria una multa, però segur que és només per encobrir-te! Acaba'l ja, que em toca a mi!!
Quina mafia... no n'hi un pam de net... :)
visca l'amiguisme!
Clara Esther
Ah, XeXu, l'has demanat tu? Tu també llegeixes llibres per nens?
Ja veus, Clara, una gran màfia! :-)
Em sembla que no cal que vagis el dia que toca, quin bon rotllo la bibliotecaria no???
No pensis en qui està esperant el llibre o et deprimiràs, acaba el llibre quant abans i torne'l, i de pas pots escriure una petita nota amb un pos'it dins el llibre demanant disculpes per la tardança al tornar-lo :-)
El finde be???
Sí, és molt maca, la bibliotecària.
Suposo que en tres o quatre dies puc acabar-lo, el llibre. Ara, això del post-it... em sembla que passo!
El finde... cansadíssim! Quasi que no he parat per casa (qui sóc, i què he fet amb mi!)
No siguis vaga tiaaaaaaaaa, ja veuràs, poder el pos'it el llegeix el papa separat d'un nen, o el cosi segon d'aquell amic teu que està tan bo, jajajajajajajajaja.
Es que això teu m'ha recordat la historia de com es van conèixer l'Alex i la Susana (uns amics meus) i va ser aixi, mitjançant un pos'it en un llibre retornat a la biblioteca :-)
Vaga no ho sóc... sóc vergonyosa! I si el llegeix un segrestador, el post-it? ;-)
Ostres, aquesta història de l'Àlex i la Susana sembla interessant. Per què no ens l'expliques? Qui sap, igual em convences que deixi un post-it!
Oh! Avui tenia un post important per escriure. Però he de tancar ara mateix: trona, i això vol dir que s'ha de desconnectar el mòdem.
Vaig a llegir. Cosa que vol dir que el proper divendres podré tornar el llibre a la biblioteca.
No penso posar-hi cap post-it. Perquè, què hi posaria? Tot i que... si algú dóna una bona idea... No, no, què va! Que no, que no m'atreveixo!
Nena ja veig que tinc una bona feinada amb tu i el pos'it eh!!!!
A veure, tu imaginet que el papa del nen (per que es un nen/a qui ha demanat el llibre) està igual de bo que el segrestador que t'he passat...t'ho imagines??? (buffff, jo si, mare de deu que bo que està el cabronàs), be, a lo que ibamos, doncs tiaaaaaaaaa, no se un:
a) PERDONA MACU/A (pregunta a la bibliotecaria si es nen o nena, com que es bona tia segur que t'ho diu sense problemes) EM SAP GREU HAVER-THE FET ESPERAR, PERÒ ES QUE EL LLIBRE M'HA AGRADAT TANT!!!. ET DEIXO EL MEU TELEFON i EL MEU E-MAIL PER SI VOLS QUE EL COMENTEM (el nen no ho farà sense consentiment del pare i segurament el papa et voldrà conèixer abans que parlis samb el seu fill/a per primer cop), tate, ja t'has lligat al pare (aquesta opcio es vàlida per papes, tiets, cosins i qualsevol home que estigi emparentat amb el menut).
b) SI EL TEU PARE, TIET, COSI O QUALSEVOL HOME DE LA TEVA FAMILIA EN EDAT DE MEREIXER (això ho deia la meva iaia que en pau descansi quant la persona estaba en edat de revolcar-se a l'era) EM VOL CONEIXER AQUI ESTÀ EL MEU TELÈFON i E-MAIL.
Poder la b) es la més ariscada, però qui no s'arrisca.....no pisca :-)
Dolços somnis princesa!!!!!!!!!!!
Ui, la b segur que no...
Publica un comentari a l'entrada