No m'aguanto dreta, i això que aquest matí he treballat a mig gas. O sigui, que he intentat treballar, però el cap no em responia, i no he fet ni la quarta part de la feina que hagués fet en un matí normal (això vol dir que he treballat a un quart de gas?)
Ara l'únic que tinc ganes de fer és anar-me a estirar al sofà o al llit i dormir. Però... no sé per què, aquest sembla el cap de setmana més mogut de tot l'any. Si és que si algun dia enganxo en Murphy, el remato (perquè pobre, ja està mort, que sinó el matava).
Aquesta tarda tinc els nens. No puc deixar els nens. Els dic nens perquè són nens en una gran majoria. La seva edat mitjana deu voltar els 6 anys. Si és que hi arriba. Són tan macos... No, no els puc abandonar!
Demà al matí tinc les nenes. I en dic nenes perquè la majoria són nenes, tot i que hi ha algun nen. Dóno permís al gènere masculí per compadir-se dels pocs nens que hi ha. Les nenes tenen una edat mitjana d'uns 12-13 anys. Les he vist créixer, i de petites jugaven, però ara... Ara es dediquen a buscar-me nòvio. I a buscar-se'l entre elles. I és un secret, però una d'elles, que no ve, té un blog. I explica coses d'una altra que sí que ve... I l'altra es fa un fart de dir-me: "I tu com ho saps, això?" I jo somric, però callo. Mare meva, que dolenta que sóc!
Tot i que he de reconèixer que em fan molta gràcia. Encara que digui que no. Encara que les faci callar. M'ho passo tan bé jo com elles. O potser millor i tot. No, no puc deixar d'anar-hi demà!
I demà a la tarda... Demà a la tarda he d'anar amb ma mare a la ciutat. Ja li havia dit que hi aniria. I no puc deixar d'anar-hi, perquè ella i un parell de persones més compten amb què hi aniré...
Diumenge toca eix amunt, eix avall. I això sí que no ho puc pas deixar! Què va! Amb el temps que fa que ho espero! No, no, i no! Hauria d'estar molt fotuda per no anar-hi. No puc no anar-hi.
I em deixo en Peter. I això que vaig dir que hi aniria el primer cop que pogués. Haurà de ser la setmana que ve.
I més coses que em deixo. Però estic tan cansada que no les puc recordar.
I no en puc deixar cap!
divendres, 4 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Dona, així com et vols posar bé, si no pares de fer coses? Suposo que vas a millor, oi? Esperem que si, un petonàs i que et tornin les forces.
Quin estres per deu!!!!, nena això no et convè :-S
Nosaltres intentarem anar al cine el dissabte al vespre a veure al Peter :-)
Petons ben grans i fes el putu favor de cuidar-t'he, rrrrrrrrr1!!!
Xexu, jo de fet no faig mai tantes coses. Els meus caps de setmana solen ser bastant avorrits... Bé, els nens i les nenes els acostumo a tenir sempre, però que vaja, que normalment no tinc gaire res a fer, els caps de setmana.
Del que em queixo és d'això: que coi, un cap de setmana que necessito descansar (com si no ho hagués fet ja tota la setmana!) i va i tinc 50000 coses a fer!
Sí, Jo Mateixa, quin stress! Jo em pensava que els caps de setmana eren per descansar :-S Ja m'explicaràs què tal en Peter, eh!
Jo també faré eix amunt eix avall, però des de l'altra direcció, em sembla, per acabar anant a veure el Peter... Que friquis! Per cert, de quan l'Spidey va amb traje negre, en tinc tots els còmics! Lu dit, que friqui...
Doncs si fas eix amunt, eix avall, potser ens creuem. Perquè jo el faré de punta a punta... Tot i que jo no aniré a veure en Peter. El cap de setmana que ve. Tu també ja explicaràs el què, eh!
Jo tampoc l'havia vist mai de negre... en fi, el cap de setmana que ve...
Publica un comentari a l'entrada