Febre

M'acabo de quedar sola a casa. Vinga, muntem una festa! Jaja! Com no sigui una festa en la que jo dormi...

Feia molt de temps que no tenia tanta febre com avui (o com ahir). No acostumo a tenir febre, i quan en tinc... doncs quan en tinc és que estic molt malament.

Sóc incapaç de fixar l'atenció en alguna cosa més d'una estona seguida. Em canso. El cap em roda.

Ma mare m'ha dit que quan tornessin, si tenia febre, m'enviarien al metge. I jo que aquest matí ja m'he aixecat amb febre... aquesta tarda tocarà metge. Seguríssim.

Per què he d'anar al metge si és un simple costipat? Bé, costipat amb una mica de febre...

Ma mare no em volia deixar sola, però total, si m'acabaré quedant adormida per aquí o per allà. Aquesta nit no he dormit massa. Però m'ha fet gràcia, perquè m'anava despertant, i mirava quina hora era a la radio despertador. Entre d'altres, he vist la 1:11, les 2:22 i les 3:34 (quasi!) i les 4:44. Hi ha hagut un moment en què m'he dit: "M'hi jugo alguna cosa a que són les 5:55". He aixecat el cap i... premi! Les 5:55. Ni fet a posta.

Estic feta una merda, ho he dit ja?

Però m'ha agradat quedar-me sola... Tenim un convidat a casa. De les Espanyes. Crida molt. Com tots. Sembla que no sap parlar sense cridar. I entre això i la febre em fa agafar un mal de cap... Aquest matí s'ha indignat moltíssim, quan li hem dit que a la ciutat no hi havia cap xurreria. "Pero como puede ser que no haya ninguna xurrería en toda la ciudad?", anava repetint. I jo callada. Perquè qualsevol cosa que hagués dit, l'hagués fet cridar més. I perquè són així. Si jo he sentit, per boca del meu pare, que el vídeo de tele Madrid sobre el català tenia tota la raó, i ell viu aquí, i sap que no és veritat...

Desvariejo. Millor me'n vaig a fer la migdiada. Ai, no, que encara no he dinat!

Algú s'apunta a la festa? Puc convidar a arròs bullit.

Repeteixo, me'n vaig a dormir. I aquest post... com si no existís! Fora!