diumenge, 6 de maig del 2007

Al final no ha pogut ser.

Feia molts de dies que esperava que arribés el 6 de maig, però al final, el 6 de maig, no ha sigut el que m'esperava.

Hi ha qui diu que per mi ha estat el millor. Així m'he quedat a casa i he pogut descansar. I sí, he de reconèixer que em convenia descansar. Sobretot des de l'escena de divendres al vespre, quan em va tornar a pujar la febre de cop.

Però ara ja estic bé (o això sembla). I avui hagués pogut marxar sense cap problema.

Suposo que no hauria de pensar en un passat tan llunyà, però tan proper al mateix temps. Si tingués alguna vida actual que m'esperés, no esperaria amb tantes ganes dies com el que hauria d'haver sigut avui, i que al final no ha sigut.

Ningú en té la culpa, però no deixa de saber greu.

Ahir vaig parlar amb una de les persones que havia de venir avui. Una conversa freda. Jo gairebé no podia parlar, no tenia veu. Però a l'altra banda no hi havia cap tipus de resposta. Ja fa temps que jo sóc passat. L'únic que n'he sabut els últims temps ha sigut per la radio, i lligant caps, i a través de mails que no sap que rebo. Els meus mails queden sense resposta.

Pensava que avui potser sortiria de dubtes. Però no ha pogut ser. I la conversa d'ahir encara em va deixar pitjor. Intento pensar en què he fet, o què he deixat de fer, però no me'n surto.

Com em deia algú avui, "almenys hauràs anat a veure en Peter". Doncs sí. Però la veritat, ha sigut un desastre. Jo, a la primera part, li retallaria una hora ben bona. Mare meva, quin avorriment, quina previsió del que passarà. I des que la Mary Jane puja al taxi, quan m'he dit: "ara ve la part bona", doncs res, que ha sigut dir "ara ve la part bona" i al moment dir: "però, ja està?"

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja :-( Em sap greu noia

Anònim ha dit...

Ostia, ara m'has ben fotut, recordes que et vaig dir que dissabte poder anavem a veure-la?, doncs al final vam anar a la Penya Barcelonista de Pineda a veure el Barça i estaba emprenyada amb Mi Mateixa per no haver anat al cinema a veure-la, però ara...aixxx, ara no se si anar-hi o esperar a que surti per internet i descarregar-la :-(

Anònim ha dit...

Ànims maca. Sembles tristona en aquest post i et vull enviar les millor vibracions. Fins i tot en Peter t'ha decebut, però tu cap amunt, eh? I acaba't de curar, que això dura ja més que la Sagrada Família.

Anònim ha dit...

Tranquil.la, Tirai, ja se m'ha passat...

Home, Jo Mateixa, a mi no em va agradar gens. És molt lenta al principi, i jo m'avorria com una ostra. I hi ha alguna escena amb en Peter fent-se el xulo que se la podrien haver estalviat... però sóc jo, potser a tu t'agrada!

Gràcies, Xexu. Ja intentaré anar cap amunt. I tens raó, dura més que la Sagrada Família, però no sé què em passa. Jo sempre aguantava a base d'aspirines i avui estic morta, no tinc veu, i em passo el dia tossint i mocant-me, encara. Les cames em fan mal com si hagués corregut 20 quilòmetres, i no he fet res d'especial. Demà que tinc un dia dur, ja riuré...

Anònim ha dit...

Ja saps que si això es un gripaso durara set dies si et cuides... i una setmana si no et cuides!
En tot cas, cuida't!! ;-)

Anònim ha dit...

Sí, però és que ja fa més d'una setmana!!!

Anònim ha dit...

Em temo que no m'agradara reina, tenim gustos molt semblants enara que no ho sembli, o sigui que...més val que m'esperi a que surti per internet i la descarrego.

Prefereixo invertr els quasi 9 euros que em costa l'entrada (crispetes dolces de colors apart) en una peli que m'interessi més :-)

Tot be de salut???, nena es que em tens amoinada!!!!!!!!

Petonassos!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Vale, vale... Jo no volia ser la culpable de que no l'anessis a veure. Al cap i a la fi, potser sóc jo que la vaig trobar pesada...

Ja em vaig recuperant. Segueixo cansada, però suposo que ja se'm passarà. Demà és la prova de foc! Si demà sobrevisc, cap problema!

Anònim ha dit...

Carai noia!!! no se exactament el que et passa, encara que ho puc sospitar.
Pensa que en aquesta vida sempre, sempre hi ha un demà. I aquest demà pot ser molt més emocionat que el ahir.
Anima't que la tristesa només te valor si la pots explicar des de l'alegria!!!!!

Anònim ha dit...

Doncs vinga, que demà sigui el teu dia guapa!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Gràcies, arrauxat. Però em dóna la impressió que... bé, és igual.

Sí, Jo Mateixa, ara ja estic (gairebé) recuperada del tot :-)