dissabte, 26 de maig de 2007

D'on vinc

Avui és festa grossa. Sí, sí, festa grossa! Avui la Lluna m'ha deixat el teclat, perquè pugui explicar d'on vinc.

Segueixo sense entendre-la massa, a la Lluna. Avui s'ha presentat a casa que encara no eren les deu del matí. Anava xopa de dalt a baix. No sé si era culpa de la pluja o de la suor. I, ara que no m'escolta, estava de mala lluna (expressió que no entenc, i que no sé per què hi ha de sortir el seu nom).

Es veu que deia alguna cosa de que avui finalment aconseguiria baixar de dues vegades una mà petita de mans petites i una vegada una mà petita de mans grosses de minuts, que sí, que ja porta temps, i que n'era capaç. Però he sentit alguna cosa d'una mà petita d'una mà petita de mans grosses de minuts, i això deu ser molt dolent.

Diu que m'hauria d'haver deixat el teclat ahir. Alguna cosa del dia de l'orgull friki, però no sé pas què és això. Potser algun dia m'ho explica.

Però anem pel meu planeta. El meu planeta gira al voltant d'una estrella que vosaltres coneixeu com GJ 674. De fet, fa poc que hi heu descobert un planeta, que dieu que és com Neptú, però que és molt diferent.

La meva estrella la podeu trobar a la constel.lació d'Ara. Malauradament, si viviu a prop d'on viu la Lluna, sereu incapaços de veure l'estrella d'on és el meu planeta. Així que, si algun dia aneu a l'hemisferi sud, recordeu-vos de buscar Ara al cel!

El meu planeta encara no l'heu trobat. És una mica més petit que el planeta que vosaltres anomeneu GJ 674 b, i gira una mica més lluny que ell de l'estrella principal.

Vaig néixer allà, fa dues vegades les meves mans. Vaig néixer uns dies més tard que la gent de la raça més intel.ligent del meu planeta descobrissin el vostre planeta. Quan vaig néixer, ja estava predestinada: m'hauria de passar els meus primers tots els dits d'anys del meu món (que és més o menys equivalent a totes les mans i una mà grossa d'anys dels vostres) preparant-me pel gran viatge, aprenent, i un munt de coses més.

Els següents tots els dits d'anys del meu món (totes les mans i una mà grossa d'anys dels vostres) me'ls he passat venint cap aquí, però per mi no ha passat el temps. La Lluna diu que és alguna cosa anomenada relativitat, o alguna cosa semblant. Jo només sé que sembla que fa només uns dies que era al meu món, i ara sóc aquí, tan lluny.

Em passaria hores i hores parlant del meu món. Però la Lluna em reclama el teclat. Diu no sé què de que ha de preparar unes quantes coses per demà, que vol fer-ho bé. I ho farà bé. I tant que sí! Entre l'entrenament físic del matí, i el mental de la tarda, demà ha d'estar en plena forma! O això espero...

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Maia!! Quants dies que han passat. Ara ja sabem una mica més de tu, però no ens has dit amb quin motiu has vingut al nostre planeta. Estaves destinada a venir, però amb quina finalitat? Mira que aquí a Catalunya som molt pacífics i no volem mal a ningú, si s'ha de fotre canya ja et passarem l'adreça d'altres llocs on pots anar...

Maia ha dit...

Vinc en son de pau, XeXu. El que he vingut a fer... bé, m'ho apunto, i contesto un dia d'aquests. Tinc moltes coses a explicar, però no les explicaré en un sol dia!