dijous, 24 de maig de 2007

La revisió. Tercera part: ecs!

Pujo al cotxe i deixo les 50 coses que he de portar a sobre del seient de l'acompanyant. Entre elles, un pot ple d'orina. Pot que he embolcallat amb una espècie de bossa de plàstic, per si de cas...

Em paro en un semàfor. Veig una dona venent mocadors de paper. Passo d'ella. Miro que estigui tot bé.

Aquest pot d'orina, no estava més ple?

...

Va, la bossa ja haurà parat tot.

...

Aquest seient, sembla moll?

Ecs!

La pregunta és: com ho netejo?

No, de fet la pregunta és: com li dic jo ara a algú que pugi al meu cotxe?

Sí, d'acord, no hi puja mai ningú, però... impossible!

En aquest moment sento algú que truca al vidre. La dona dels mocadors, que em troba amb el pot a la mà i el seient... moll.

Arribo a la feina. Com que vaig tard, em trobo amb una companya. No m'atreveixo a explicar-li la història, així que agafo el pot i va directe a dintre la bossa.

Ecs.

El pot (i la bossa) estaven com una mica... molls?

Però com puc ser tan maldestre? Mira que és fàcil, de tancar, un pot d'aquests!

Tot i que diria que estava ben tancat...

Ecs!

Apa, vaig a fer la revisió.

Tot i que, ara que hi penso, l'entrepà està a la mateixa bossa que el pot que vessa.

Ecs!

8 comentaris:

XeXu ha dit...

És molt escatològic això que escrius... però em sembla com si estés mirant un episodi de Mr. Bean...

Lluna ha dit...

Ja ho sé que és escatològic, per això l'ecs.

Però el dia no havia fet res més que començar. Podria continuar amb coses més escatològiques abans d'arribar al lloc de la revisió...

Tot i que em sembla que passo... Ho deixo a l'imaginació de qui llegeixi!

lem ha dit...

Jo sempre embolico aquests pots com si fossin contenidors d'una bomba biològica o alguna cosa aixi. Doble o triple banda de celo al voltant de la tapa, mig rotllo de paper de plata, bossa de plastic zip... M'imagino la cara del que ho deu haver d'obrir... :-)

Lluna ha dit...

Això és el que hauria d'haver fet jo, Lem. I més anant amb cotxe, i deixant-lo al seient...

He deixat el cotxe amb les finestres obertes, per si de cas, tot i que quan hi he entrat a la tarda no feia cap olor estranya...

Jordi Jordi ha dit...

Ecs!

perdedor ha dit...

Boníssim! El post, vull dir.

Dan ha dit...

No es cert que siguin fàcils de tancar aquests pots. Mai tanquen be!

Ningú hi puja mai al cotxe?
,)

Lluna ha dit...

Jordi Jordi, jo no ho hagués descrit millor. Ecs!

Sí, és clar, perdedor. Perquè trobar-s'hi fa una gràcia...

Ja ho he comprovat, Dan, que no tenquen bé. I bé... hauria d'haver dit gairebé mai, però és un dir. Hi pugen com dues o tres persones a l'any!