dijous, 31 de maig de 2007

Quan penses que ningú et veu...

Un dia d'aquesta setmana. Estic parada al mig de la ciutat. Molts cotxes. M'hi estaré una estona. Escolto la radio, com sempre que estic sola al cotxe. I canto. Canto, com sempre.

De cop, sento un cotxe que pita. Miro al meu voltant. El cotxe de davant meu no ha avançat. No veig a ningú que digui res. Continuo amb la cançó. I amb el ball.

Torno a sentir un cotxe que pita. Torno a mirar, però no veig ningú. I penso: "Vaja, algun despistat que no s'entera de que el piten!"



(perdó per la propaganda)

Avui, a mig matí. Rebo una visita. S'hi està una bona estona. Mitja hora. Potser més. Xerrem, riem, li explico les meves coses, m'explica les seves...

Una estona més tard, ens reunim amb més gent. I, de cop, quan tothom està callat, em deixa anar:

- Ahir et vaig pitar i no em vas veure.

Però llavors ho arregla...

- Estaves cantant i ballant al cotxe.

Ho acaba d'arreglar mentre m'imita.

I es genera un catxondeig, que tampoc cal que expliqui, mentre determinada gent es riu (de bon rotllo) de mi.

I em ve un dubte al cap. Som més nosaltres mateixos quan creiem que ningú ens mira? Jo sóc incapaç de cantar i ballar com ho feia al cotxe, si sé que algú em mira. És més, si entra algú al cotxe, tenco la radio. Però... quan sóc més jo: quan tenco la radio o quan em poso a cantar i ballar al cotxe?

Però hi ha una cosa que em preocupa més. Sí, ja ho sé, al cotxe vaig amb les finestres tencades i les portes bloquejades. Però... per què em sento allà dintre com si ningú em pogués veure? Per què em comporto com si ningú em veiés, quan hi ha més cotxes al meu voltant, i a sobre el meu cotxe crida l'atenció?

Realment, comparada amb els del vídeo/anunci, jo sóc molt més exagerada. Avui, tornant cap a casa, m'hi he fixat.

Quanta gent s'ha rigut de mi, mentre jo feia l'idiota a dintre el cotxe?

7 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Encara nena, ballar i cantar al cotxe tampoc es tan greu, ara be, hi han els que fan burilles i se les mengen (els he vist) i es pensen que ningu els veu, això si que es deplorable :-S

Si jo et veies cantant i ballant aquest anunci també et pitaria (si tinguès cotxe i carnet es clar), però ho faria per que em deixessis entrar al cotxe i poder ballar i cantar amb tu :-)

Dolços somnis guapissima!!!!!!

XeXu ha dit...

Si que sembla que ens pensem que dins el cotxe no ens veu ningú. És estrany. Jo no sé si et pitaria, però el que si que sé és que faria el mateix que tu, em passo el dia cantant i 'ballant'. I ho poso entre comes, perquè del que jo faig no se'n pot dir ballar, embrutaria el bon nom d'aquest art. Això si, i mira que tinc sentit del ridícul, però m'importa poc que la gent em vegi.

Jordi Jordi ha dit...

Si et veig, et somriuré. Segueix així, que sempre fa goig veure gent feliç.

Tirai ha dit...

Ei! L'objectiu principal dels cotxes no és portar-nos al llocs, no! L'objectiu és que el conductor pugui esbafar-se cantant a dins, segur!

pere ha dit...

Ho confesso: jo també canto en la intimitat del cotxe, encara que no ballo, però percussiono el sostre. També t'asseguro que negaré els meus cants davant de qualsevol tribunal.

Quan ets més tu? Bé, tu, com tothom ets pública i privada. Llàstima, perquè m'adono que maqi no et sentiré cantar (no ens podries pujar ni que fos uns segons del teu cant... D'acord, d'acord, no insistiré...!)

ddriver ha dit...

jo no t explico el que faig al cotxe pero de veritat que tothom es transforma dins les maquines aquestes...per fer un blog amb els personatges que veus

Lluna ha dit...

Sí, jo també n'he vist, Jo Mateixa... i fa una gràcia...

XeXu, el que jo faig tampoc es pot dir ballar. De què et penses que reien, ahir?

Gràcies, Jordi Jordi. Tot i que... la veritat és que jo sempre canto, al cotxe, encara que no estigui massa feliç.

Ostres, Tirai, no ho havia mirat mai sota aquesta perspectiva... però tens tota la raó del món!

Percussiones el sostre, pere? Jo ho faig amb el volant :-)

Doncs sí, tens raó, ddriver. Jo no vaig pel carrer cantant i ballant. Bé, no hi vaig normalment...