Recordo que quan era petita, cada cop que anava a casa els avis, que era bastant sovint, la iaia, en algun moment o un altre, em preguntava si sabia quin sant era aquell dia, o el dia següent. Amb els anys, em vaig aprendre alguns dels sants, però n'hi ha molts que encara no sé, i que sé que no sabré mai. Només em recordo d'aquells sants que signifiquen alguna cosa, o que són sants d'algú que conec. Els altres, no sé quan són, ni tan sols en tinc una idea de més o menys quan cauen.
Sant Ferran era un d'aquells sants que no sabia quan era, fins que fa uns quants anys (prefereixo no comptar quants), a la meva primera feina, un dia com avui, un Ferran es va presentar amb una safata plena de coses de pastisseria, per cel.lebrar el seu sant.
Quan vaig poder, li vaig preguntar a aquest Ferran on era la pastisseria. Treballava a la gran ciutat. Sortia de casa de bon matí, anava directa a la feina, dinava allà dins, i sortia corrents per agafar el tren. No coneixia res del barri on treballava, tot i que ja feia uns mesos que hi era.
A l'any següent, treballava al cantó d'un altre Ferran. Ell va callar, no va dir res a ningú, però un dia com avui, de fa no sé quants anys, es va aixecar, una estona abans de l'hora d'esmorzar. Vaig veure que agafava les claus i la cartera, així que li vaig deixar anar:
- Tampoc cal que t'hi deixis el sou, eh!
- Eh?
- Que tampoc cal que t'hi deixis massa diners.
- Per què?
- Perquè jo sóc la següent.
Avui m'he aixecat, i m'he recordat que era sant Ferran. Però no sembla sant Ferran. Han passat els mesos i ni me n'he adonat. I ja torna a ser 30 de maig. Sant Ferran.
I m'adono que no vull que arribi el dia de després. Perquè ja sé què passarà. I no em dóna la gana.
Hi ha alguna manera de fer passar un dia, sense adonar-se'n? Sense sentir els crits del meu pare, que no haurien d'anar dirigits a mi, perquè jo no en sóc la culpable? Perquè a mi tant se me'n fa, que la gent s'oblidi de mi. De fet, ha passat tota la vida, ja no ve d'aquí. Però... per què a sobre he de sentir el meu pare com, enfadat, es posa a cridar perquè ningú es recorda de mi?
dimecres, 30 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Ja som 31, no? Felicitats, noia!
Per aquí, molta gent es recorda de tu i el teu pare ho deu fer en la millor intenció, encara que s'equivoqui.
Carai, és molt difícil recordar-se de tu si no es sap el que s'ha de recordar! Estem parlant de Sant? Aniversari? Si és aniversari tinc un bon amic que cumpleix el mateix dia que tu. En qualsevol cas, felicitats!
Jo diria que fas una mica de trampa, o que el meu calendari dels pagesos està desfasat. Perquè és el dia 1, cap a la una (TU), em sembla, la Lluna plena a Sagitari (quina coincidència ;-)
Ei, tu pots celebrar el sant cada 28 dies, o cada setmana si convé: lluna plena, quart minvant, lluna nova, quart creixent.
Felicitats, Lluna.
Pues sembla que no te'n sortiràs, amb això de fer passar el dia sense adonar-te'n. No et deixem.
Felicitats!
Gràcies a tots, però... com diu en pere, que jo sigui la següent no vol dir que sigui exactament el dia següent. I més que res, perquè aquells dos anys hi havia un cap de setmana implicat pel mig, o això em sembla recordar (sóc tan vaga que ni tan sols miro el rellotge del windows).
Tot i que, ho repeteixo, preferiria que no passés. Però... ara m'acabo d'adonar que em puc autoregalar una coseta :-) Així el cap de setmana serà fantàstic!
Publica un comentari a l'entrada