Una revisió que s'ha de fer a mig matí i sense esmorzar... és un suplici.
Servidora, que és previsora, el dia abans agafa i se'n va a dormir a les tantes, per aixecar-se més tard. Creu que si se'n va a dormir a les tantes, es podrà despertar més tard.
Però no. Com sempre passa, a les 6 del matí, els ulls estan oberts com dues taronges. Què hi farem!
La primera prova és posar el pipí a dintre del potet. No calen detalls, veritat? Almenys, no penso donar-ne.
La segona prova és aguantar sense esmorzar. I amb la gana que tinc jo als matins! Falten més de dues hores per la revisió, més la revisió, cosa que vol dir que no podré menjar res fins d'aquí a 3 hores, i ja estic mig marejada...
La tercera prova serà anar fins al lloc de la revisió. Com que és lluny i no podré aparcar, hi vaig a peu. Més de mitja hora, a ple Sol, i sense haver esmorzat! Amb un pot de pipí, i un llibre, perquè suposo que em faran esperar. I un entrepà per quan surti (després, qui dinarà?) I espero no donar l'entrepà i fotre'm el pot de pipí... Vale, ja paro, que encara vomitaré (ai, mare, quin post més fastigós que m'està sortint!)
Crec que és la falta de sucre a la sang. No esmorzar un dia no em farà mal, ja tinc reserves, però si no hi ha combustible, el cap no pot rutllar!
Al vespre, la tercera part (o no).
dijous, 24 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada