Vol venir al meu món

Diu que vol que la porti al meu món. No entenc res de res. Ella sempre ha dit que li agrada tenir els peus a terra. No vol pujar a una nau feta per la gent com ella, i ara vol pujar a la meva?

Diu que es fia de la meva nau. Que si la meva nau ha fet un camí tan llarg, segur que és segura. Però no entenc per què les coses de fora han de ser bones i les de casa no.

No em volia deixar parlar tan aviat, diu que li treuré el lloc. Jo, treure-li el lloc! Si sóc molt petita! I, ara que hi penso, ella és massa gran per entrar a la meva nau. Suposo que això la convencerà.

Ja he après a escriure. És molt fàcil! Ara ella està en una reunió. Sé que no voldria ser-hi, que s'avorrirà moltíssim, o això ha dit. Ja li he dit que l'acompanyaria, com aquests últims dies, que m'amago fàcilment, però ha dit que m'avorriria molt.

Escriure cansa bastant. He d'anar saltant de tecla en tecla, i així vaig prement-les. I no sabeu com costa escriure tecla! He de fer un salt tan llarg, que gairebé no hi arribo! Però ha sigut molt pitjor escriure fàcil! Un cop ho he escrit, he pensat que potser no ho era tant, de fàcil...

Moltes gràcies pels comentaris que heu anat deixant. Ella diu que aquesta història meva i seva és molt normal, que els llibres estan plens d'històries com aquesta, i que aquesta no té res de nou. Diu que la nostra història no té massa interès per la resta de la gent.

Però jo... jo li seguiré prenent el teclat. Li he agafat el gust, a això d'explicar el que em passa! I com que això és interactiu, i la gent em diu coses, si algú em vol fer alguna pregunta, li contestaré el que vulgui saber del meu món (sempre i quan ho pugui explicar) i sempre que ella em deixi... Sobretot ara que ja sé què és una civilització. El proper cop que parli, Tirai, ja t'explicaré de quina civilització vinc!