dimarts, 15 de maig de 2007

Post-it's i esmorzars

El cel torna a amenaçar tempesta. I si hi ha tempesta, l'ordenador es tenca. Un llamp es va carregar un dia la font d'alimentació d'un ordenador, i un altre, un mòdem. Si llampega, queda tot desconnectat. No és el mateix viure a ciutat que viure en un lloc on no hi ha gaires cases.

Aquests dies, però, en els meus dos últims posts s'hi han generat dues converses, que no són gaire comuns en aquest blog. Més que res, perquè com que jo només apareixo per aquí algun que altre cop al dia, normalment només als vespres, tampoc hi ha ocasió.

Per començar, el tema post-it's (o com coi s'escrigui). Que no, que no m'atreveixo a deixar un post-it al llibre. Que estem parlant d'un poble petit i segurament ja conegui el pare/cosí/tiet o el que sigui del nen. I segona, que el pare segur que és massa gran. No veig a un nen de menys de 12 o 13 anys llegint aquest llibre... i això porta a un pare massa gran. Que no! A més, que sóc una cagada. No m'atreveixo a fer les coses.

El segon tema és el tema de l'esmorzar. És un dubte filosòfic que he tingut molt de temps. Si vas a fer esport quan hi ha gent que encara dorm, a primera hora del matí, has d'esmorzar abans o després d'anar a fer esport? Jo sempre esmorzo abans. Quan m'aixeco, tinc gana. I si anés a fer esport sense haver menjat res, segur que sortiria d'allà mig marejada. Però és que, a més, em passa una cosa molt rara. Després de fer esport passo unes quantes hores en les que sóc incapaç de menjar res. Sí, he dit hores. Puc sortir del gimnàs a les 8 del matí, i a les 12 encara sóc incapaç de menjar res. Beure sí, és clar, però només de veure menjar, ja m'agafa alguna cosa. I pensar en menjar... buf, què va! Si al gimnàs han col.locat un bar just a la sortida, i al matí fa oloreta de pa, però jo passo i aquella olor, si l'hagués d'olorar més d'un parell de minuts, em faria vomitar i tot.

Ai, quin post tan prescindible. Però és que sinó hagués hagut d'escriure molt als comentaris, i ja fa molts dies que no escrivia cap post.

Ja ho tinc! Està clar! Com no se m'havia acudit abans? Ja sé què posar al post-it! Que què hi posaré?

"Si has de fer esport de bon matí, tu què creus: s'ha d'esmorzar abans o després?"

6 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Friso per veure que et respon el pare, tiet, cosi, germà (gran) del nen que està esperant el llibre!!!!!

La febre ha desparegut però veig que del cap continues igual de xunga eh, jejejejeje, es broma petita princeseta :-)

Jo tambe esmorzaria abans d'anar a fer esport, si no ho fes segur que queia rodona al terre :-S

Nanit!!!!!!!!!!!!!!

XeXu ha dit...

A que no poses el post-it que dius! Però a mi em fa gràcia la veritat.

No hi ha posts prescindibles si estan escrits a la teva manera, he trobat a faltar llegir-te.

el perdedor ha dit...

Ehemmmm... Per al·lusions, sobre el tema esmorzar (no he dit mai que fos persona de conversa interessant, jo!). Jo no puc menjar, quan em llevo. Fins al cap d'unes hores. Però la veritat és que tampoc menjo massa, ni al dinar ni al sopar. Anar a córrer o amb bici (d'una caminada de resistència, ja no et dic res) amb l'estómac buit és dolent, ho admeto, però és que no puc. És més, només puc amb el cafè amb llet, per tant imagina't les "urgències" que de tant en tant em vénen...

En fi, que jo voto que després. I si és de diumenge i he enredat algun amic, esmorzar calent i de forquilla, collons, que ja tenim una edat.

pere ha dit...

Algun dia, quan faci esport al matí, potser sabré què escriure al comentari (copio la data per si de cas, mentrestant, i durant l'època de treball remunerat, em menjo una poma Golden a les 7,30; entre les 2 i les 4 continuo la meva activitat gastronòmica plenament conscient que no hauria de mossegar els entrepans de pernil dels nens petits mentre arribo a casa.

M'ha agradat aquest meme improvisat.

Anonymous ha dit...

No se t'acudeixi anar a còrrer amb l'estòmac buit, ara!

Clara

Lluna ha dit...

No crec que el pare/germà/tiet em respongui... Però en fi, si respongués, segur que ho explico! Però seguríssim! Però sí, estic bastant xunga del cap :-)

XeXu, el "a que no poses el post-it" és un d'aquells "a que no t'atreveixes a..." dit per picar-me i perquè l'acabi posant?

Coi, perdedor, jo si fos tu, cauria rodona. Però segur! És clar que cadascú és cadascú.

Mossegar els entrepans dels nens petits, pere? Això fas???????? I només una poma en tot el matí? On és l'alimentació sana?

Clara, tranquil.la, que jo al vespre molta gana no tinc, però no marxaria de casa sense esmorzar!