La revisió. Primera part: demanar hora

De tant en tant, al lloc on treballo, ens avisen que faran una revisió mèdica. Una revisió que no és obligatòria i bla, bla, bla. Però donat el meu vici a anar al metge a la mínima que em fa mal alguna cosa, vaig pensar que estaria bé que em fessin una revisió. Ni que fos perquè em fessin un anàlisis de sang, que tinc antecedents a la meva família directa de diabetis i deu fer... des de la última revisió (que em van avisar que havia sigut a l'any 2004...) que no me'n faig cap.

També fan anàlisis d'orina. Així que vaig decidir-me a esperar uns dies a demanar hora, perquè tenia problemes tècnics. Vaja, que no donaria positiu de res, perquè no prenc drogues de cap tipus, ni bec alcohol, ni cafè (que com no dongui positiu l'aigua de l'aixeta, no donaria pas positiu de res), però els resultats sortirien alterats. Ja em va passar l'últim cop, i no és qüestió d'anar fent el pringat cada vegada.

Truco. Demano hora. Però no la puc demanar jo. Ah, no! Aquí he de trucar, he de dir-los quan em va bé, llavors ells truquen per demanar hora, els donen hora, i em tornen a trucar per dir-me l'hora.

Al cap d'una estona em truquen. Em donen l'hora. Dic que d'acord. Però, simultàniament, rebo un mail del jefe. Em diu que si puc anar-hi just el dia de la revisió, mitja hora abans de la revisió. Comptant que m'hi estaré més de mitja hora (i més d'una hora, i segurament més de dues hores), i que el jefe està a la gran ciutat i la revisió és a la ciutat petita, torno a trucar perquè em canviin l'hora.

Em demanen els dies que puc. Dic els dies. Diuen que em tornaran a trucar.

Definitivament, si jo hagués de fer aquesta feina, em tornaria boja. Amb el que m'agrada a mi el telèfon!

Em tornen a trucar. Em diuen el dia, en número. Jo, innocentment pregunto si és dilluns. Em contesten que no, que és dimarts. Però dimarts era un dels dies que havia dit que no. "Ah, ho sento maca. Ara torno a trucar".

Maca? Si tingués 10 anys més també em diria maca com si parlés amb una criatura? Perquè no és el maca, és el to.

Al cap d'una estona torna a trucar. Em dóna una hora que ja em va bé (espero). Bé, no em va bé del tot. És a les 11 del matí i hi he d'anar sense haver esmorzat. Coi! M'he d'estar fins a les 11 (bé, fins a les 12 o quarts d'una, si comptem que m'han de fer la revisió, són molt ràpids i a aquella hora segur que ja porten un bon retard acomulat) sense esmorzar? Vaja, que ja directament vaig a dinar.

I, d'altra banda, qui aparca a les 11 del matí al mig de la ciutat?

Resum: jo he trucat dos vegades, a mi m'han trucat 3 vegades i ells han trucat 3 vegades al lloc on han de fer-me la revisió. Si no m'he descomptat, 8 trucades de telèfon per una hora! I d'aquí a una setmana passaré un matí de nassos, sense poder esmorzar, i buscant aparcament on no n'hi ha.

Com sempre, la revisió té pinta de ser molt interessant.

- Fumes?
- No.
- Beus?
- No.
Vale, sí que bec, que sinó estaria com una mica deshidratada.
- Bé, els caps de setmana sí, no?
- No.
- Però de tant en tant sí, no?
- No.
Coi, que no saps què vol dir, la paraula no?
- Fas esport?
- Sí.
- Amb quina freqüència?
- 4 o 5 cops per setmana.
Escolta, no em miris així. Fes-me una prova d'esforç, si no t'ho creus. Per què t'hauria de dir mentides?

Promet ser un dia molt interessant. Segur que hi ha una segona part...