dijous, 17 de maig del 2007

La revisió. Primera part: demanar hora

De tant en tant, al lloc on treballo, ens avisen que faran una revisió mèdica. Una revisió que no és obligatòria i bla, bla, bla. Però donat el meu vici a anar al metge a la mínima que em fa mal alguna cosa, vaig pensar que estaria bé que em fessin una revisió. Ni que fos perquè em fessin un anàlisis de sang, que tinc antecedents a la meva família directa de diabetis i deu fer... des de la última revisió (que em van avisar que havia sigut a l'any 2004...) que no me'n faig cap.

També fan anàlisis d'orina. Així que vaig decidir-me a esperar uns dies a demanar hora, perquè tenia problemes tècnics. Vaja, que no donaria positiu de res, perquè no prenc drogues de cap tipus, ni bec alcohol, ni cafè (que com no dongui positiu l'aigua de l'aixeta, no donaria pas positiu de res), però els resultats sortirien alterats. Ja em va passar l'últim cop, i no és qüestió d'anar fent el pringat cada vegada.

Truco. Demano hora. Però no la puc demanar jo. Ah, no! Aquí he de trucar, he de dir-los quan em va bé, llavors ells truquen per demanar hora, els donen hora, i em tornen a trucar per dir-me l'hora.

Al cap d'una estona em truquen. Em donen l'hora. Dic que d'acord. Però, simultàniament, rebo un mail del jefe. Em diu que si puc anar-hi just el dia de la revisió, mitja hora abans de la revisió. Comptant que m'hi estaré més de mitja hora (i més d'una hora, i segurament més de dues hores), i que el jefe està a la gran ciutat i la revisió és a la ciutat petita, torno a trucar perquè em canviin l'hora.

Em demanen els dies que puc. Dic els dies. Diuen que em tornaran a trucar.

Definitivament, si jo hagués de fer aquesta feina, em tornaria boja. Amb el que m'agrada a mi el telèfon!

Em tornen a trucar. Em diuen el dia, en número. Jo, innocentment pregunto si és dilluns. Em contesten que no, que és dimarts. Però dimarts era un dels dies que havia dit que no. "Ah, ho sento maca. Ara torno a trucar".

Maca? Si tingués 10 anys més també em diria maca com si parlés amb una criatura? Perquè no és el maca, és el to.

Al cap d'una estona torna a trucar. Em dóna una hora que ja em va bé (espero). Bé, no em va bé del tot. És a les 11 del matí i hi he d'anar sense haver esmorzat. Coi! M'he d'estar fins a les 11 (bé, fins a les 12 o quarts d'una, si comptem que m'han de fer la revisió, són molt ràpids i a aquella hora segur que ja porten un bon retard acomulat) sense esmorzar? Vaja, que ja directament vaig a dinar.

I, d'altra banda, qui aparca a les 11 del matí al mig de la ciutat?

Resum: jo he trucat dos vegades, a mi m'han trucat 3 vegades i ells han trucat 3 vegades al lloc on han de fer-me la revisió. Si no m'he descomptat, 8 trucades de telèfon per una hora! I d'aquí a una setmana passaré un matí de nassos, sense poder esmorzar, i buscant aparcament on no n'hi ha.

Com sempre, la revisió té pinta de ser molt interessant.

- Fumes?
- No.
- Beus?
- No.
Vale, sí que bec, que sinó estaria com una mica deshidratada.
- Bé, els caps de setmana sí, no?
- No.
- Però de tant en tant sí, no?
- No.
Coi, que no saps què vol dir, la paraula no?
- Fas esport?
- Sí.
- Amb quina freqüència?
- 4 o 5 cops per setmana.
Escolta, no em miris així. Fes-me una prova d'esforç, si no t'ho creus. Per què t'hauria de dir mentides?

Promet ser un dia molt interessant. Segur que hi ha una segona part...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai, si sembla que estiguis explicant la història de la meva vida. Ahir mateix em van fer la revisió a la feina, i és tant divertida com expliques. L'única diferència és que jo si que bec una mica, ep! Però amb moderació, eh!?

Fa gràcia això, ja que ja et pots estar morint, que si no t'ho has fet a la feina, a ells els és igual. No et troben mai res, és clar, a part del que ja saps que tens...

Anònim ha dit...

Sí, és clar, si jo ja sé què em diran abans d'anar-hi i tot... Però en fi, almenys hi aniré, que ja és alguna cosa.

A mi encara no me l'han fet, però... bé, l'experiència em diu que serà com sempre.

Anònim ha dit...

A mi també em van "convidar" a fer una d'aquestes revisions que m'hi vaig negar no sé si per por de trobar quelcom dolent o potser pel meu pànic a les agulles (que fa que fins i tot mirar amb respecte les xinxetes).

Anònim ha dit...

La meva prova més odiada és la de capacitat pulmonar, que et fan bufar aquell tubo mentre l'infermera va dient més, més, més, més, méééééeéééésssss...!!!! Que penses: bufa tu, tonta!

Anònim ha dit...

La darrera revisió va ser:
- Ui, ets molt jove tu. Bueno, segur que estàs bé de tot. Has notat algo des de la darrera revisió?
- Bueno, algo... he notat moltes coses, un és humà.
- Vull dir alguna malaltia o problema de salut.
- Ah, no, en principi no.
- Pos ale, pixa aquí, ves a que et punxin allà i ale, cap a casa.

Anònim ha dit...

Agulles? Has dit agulles? M'acabes de recordar que a mi sempre els costa un munt trobar la bena... Espero que aquest cop no em perforin, almenys, més de dues o tres vegades...

Ostres, quanta raó tens, Zinc! Jo sóc incapaç de bufar tanta estona. Sempre l'he de repetir. Ai, entre un i l'altre, m'esteu fent venir ganes de trucar per dir que no hi vaig...

Sí, JAL, m'havia deixat aquesta conversa tipus...

A veure què em trobo...