dijous, 3 de maig del 2007

Hora de tornar a treballar...

Si concentro massa l'atenció en una determinada cosa, em marejo. Sé que no he de tornar a treballar fins estar bé del tot, però... Crec que és hora de tornar a treballar.

Raó 1:

Matí. M'acabo d'aixecar. No puc parlar, a menys que faci servir la meva veu d'ultra-tomba dels costipats. No tinc ganes de parlar amb ningú, però a casa només hi ha una persona: el convidat. I el convidat no s'entreté amb res. No deu haver agafat un llibre des que va deixar l'escola, allà als anys 50. No mira la tele. No fa res, només observar i intentar-se fer el simpàtic.

Entro a la cuina. Veig que es posa a esmorzar. Dic hola. I em poso a llegir una revista.

Com que no deu saber què més dir, em deixa anar:

- ¿Qué, ya desayunaste?
Sí, no et fot, un cambrer molt mono m'ha portat l'esmorzar al llit fa una estona.
- No.

Es passa l'estona observant què faig i què deixo de fer. I NO M'AGRADA QUE M'OBSERVIN!!!!! Així que marxo. Me'n vaig al davant de la tele. Ell al darrere. Li dic que no vull mirar res i li dóno el comandament. Em diu que tampoc, i em segueix allà on vaig.

Agggghhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Raó 2:

Només són les 11 i ja he contestat cinquanta cops a la pregunta:

- ¿Qué tal te encuentras?
Doncs igual que fa cinc segons, coi!

Vale, ho sé, sóc esquerpa, no m'agrada que m'observin i no m'agrada tenir a ningú que estigui pendent de mi tot el dia. Però tampoc cal que m'ho ensenyin d'aquesta manera, que ja ho sé!

Raó 3:

Les 12 del matí (migdia?) M'adono que fa una setmana que no escolto els APM, que no miro les notícies, i que no sé què coi passa al món. Res important, ja tornaré a agafar el fil.

El gos crida. I com que el gos crida, jo surto a fora. Com que no tenia intenció de sortir a fora i em trobava fatal, ni m'he dutxat, ni m'he pentinat (tampoc hi ha massa diferència, però en fi) i porto la roba més vella i més gran que he trobat per casa.

A prop del gos hi ha un aparellador de molt bon veure, que segur que em coneix, i que em diu hola. Li pregunto si el gos està lligat (com si no sabés que si el gos no estigués lligat ja estaria saltant al seu voltant, o al meu) i em diu que no. Li dic que ah, vale, i desapareixo.

Raó 4:

Són les 12 i 10. Engego la tele. Per sort, al meu pare li agrada mirar la tele i tinc un fabulós Canal Satélite. Perquè no suportaria la tele normal a aquestes hores. Començo a fer zapping i m'adono que he vist la majoria de pelis fa temps i que les sèries... em sona haver vist el mateix capítol fa només unes hores...

Raó 5:

Sona el telèfon. Contesto. I com que la meva veu no és com la de ma mare (és veu d'ultratomba), l'amiga de ma mare no em coneix. I em deixa anar:

- Hola? Es que alguien me ha llamado y no sé a quién llamo. Quién vive en esta casa?
Mira, et contestarà ta mare. Ets tu la que has trucat!
- Ah, eres la hija de ...?
No em coneix per la veu i em coneix pel silenci? Anem bé...
- Sí.

I, ara que hi penso, per què si visc en un lloc on sembla que tothom és català (o això diuen) tot el meu entorn parla castellà?

Raó 6:

No és normal que jo em dediqui a fer comentaris irònics d'aquest tipus. O sí?

Raó 7:

Vull trobar més raons. Perquè demà he de marxar.

Perquè encara que gairebé no pugui parlar, encara que si em concentro en alguna cosa em maregi, encara que no tingui gaires forces... ja no aguanto més a casa!

I coi, que encara m'enganxaré a les sèries... Avui n'he descobert una que es diu Kyle XY i m'ha deixat ben intrigada. Això per no parlar de les de sempre, com els Siete días o Edición anterior. Estic fatal, ho sé. La qüestió és: per què aquestes sèries només les miro quan estic malalta? I, per què sempre enganxo capítols que ja he vist? Serà que ja els he vist tots?

En fi, vaig a mirar la tele i a veure si puc evitar contestar la pregunta "qué tal estás?" en els propers cinc minuts...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bueno no se quantes vegades "aquell" et deu haver preguntat, però jo hi torno, com et trobes???

Aquests dies de baixa m'he xupat totes les programacions de toooooots els Canals del Digital, es un pal veure en Cuní de bon mati a TV3, o la Campoy aquella del Cuatro, aixi que tambe he vist un munt de series i pelis repetides varies vegades...ja veuràs com quant comencis a pencar les anyores, jejejejejejejeje.

Que tinguis dolços somnis princesa, bona nit :-)

Anònim ha dit...

Que tal estàs?

ho sento, però es que no m'he pogut aguantar)

:D

Anònim ha dit...

Penso que entenc la teva desesperació, però fés el favor de no forçar la reaparició i cura't bé. Jo t'oferiria un lloc a ca meva, que aquí ningú no t'observaria ni et preguntarien com estàs cada dos per tres, per tal que et puguis curar o fins que marxi aquest parent, però tampoc crec que aquesta idea et sembli massa bona...

Anònim ha dit...

Ostres, que estic uns dies sense passar per casa teva i et trobo fatal, no cal que et pregunti res, perquè mira que se't veu... I és que no et puc deixar sola, que amb la teva afició a entomar la pluja...

I no podries enviar el convidat perquè et fes una substitució els dies que calgui? Potser li agradaria tenir tanta gent per poder observar.

Cuida't.

Anònim ha dit...

Molt graciosos tots plegats! Però no sou els primers que m'ho pregunteu. Primer ma mare, que ha arribat de treballar i ha vingut a recuperar la manta que li vaig robar ahir al vespre. Després el meu pare, que marxava a treballar. I després, com no, el convidat, que s'ha aixecat a les 7 i poc per venir a preguntar-me com estava...

Doncs Jo Mateixa, segur que hem estat veient els mateixos capítols de les mateixes sèries. Però no et preocupis, que jo demà ja ni em recordaré de les sèries! Fins que torni a estar malalta.

Dan, espera a que algun dia diguis que estàs malalt... la venjança serà terrible! (És broma!!!)

Xexu, però tu no vius des de fa poc amb una parella? Casa teva deu estar bastant transitada...

pere, prometo que no m'he posat sota la pluja aquests últims dies! I el convidat substituint-me? Mmmm... em sembla que no!