Sóc una persona de matins. Al matí m'aixeco a l'hora que faci falta, i rarament sóc al llit més enllà de les vuit del matí, encara que no em posi el despertador i sàpiga que puc dormir tot el matí. Al matí obro els ulls i ja no els puc tornar a tencar. Al matí m'aixeco amb molta energia. I m'agrada fer coses als matins.
Però això fa que als vespres també tingui ganes d'anar a dormir aviat. Jo, als vespres, no sóc ningú. Per més tard que m'aixequi, jo als vespres sempre tinc son.
Necessito dormir les meves hores. Si no dormo prou hores, sóc una espècie de zombie, que no sap el que es fa. Però, per més tard que vagi a dormir, entre les 7 i les 8 obro els ulls. I ja no els puc tornar a tencar.
Hi ha qui em diu que estic boja per aixecar-me al matí per fer esport. Però jo seria incapaç de fer-ne a la tarda-vespre. Les meves cames no podrien fer res. Al matí, l'esport em dóna energia, encara que sembli una contradicció.
Als vespres sempre segueixo el mateix "ritual". I no em cansa, perquè m'agrada. Sopo aviat. Vinc aquí, a l'ordenador, una estoneta (o una estona llarga). Llavors me'n vaig al llit, llegeixo una estona, i em poso a dormir a una hora a la que la major part de la gent d'aquest país encara dóna volts pel món.
Sé que, en cert sentit, vaig al contrari de la resta del món que m'envolta. Que jo mai m'enganxaré a les sèries que fan als vespres a la tele, perquè quan fan les sèries jo ja estic en el meu ritual de lectura pre-son, o de son directament. Però tampoc m'importa. Jo sóc així, i m'agrada aixecar-me de bon matí. Si anés a dormir massa tard, no podria aixecar-me tan aviat, o aniria zombie tot el dia.
És per això que quan a un il.luminat se li acudeix posar una reunió un dia al vespre, a una hora a la que jo normalment ja he sopat, i que ja estic davant de l'ordenador, m'enfado. Ofereixo diferents alternatives, però a tothom li sembla anar bé a aquella hora.
És per això que, quan al mateix il.luminat se li acudeix arribar mitja hora tard, encara m'enfado més. Amb aquesta mitja hora hagués pogut anar a sopar. O, simplement, fer alguna altra cosa interessant. Però no, el senyor havia de fer esperar mitja hora a una dotzena de persones. Per què? Doncs perquè li va donar la santa gana.
És per això que, quan comença a dir coses que no tenen sentit i es passa més d'una hora queixant-se per una cosa que no té sentit, encara m'enfado més. Perquè només faig que pensar que m'he aixecat abans de les 6, que he marxat de casa fa més de 15 hores i que encara no hi he tornat, i que he d'estar aquí, amb la son que tinc, escoltant com diu tonteria rere tonteria. Com té una dotzena de persones dient-li que no té raó, i ell repeteix el mateix argument, que ja li hem tirat per terra cinquanta-dos mil tres-centes vint-i-quatre vegades, perquè li tornem a tirar per terra una vegada més.
Fins que, a tres quarts de dotze ens deixa, a mitja reunió, i amb tot per decidir, perquè fins al moment només s'ha parlat del tema que ell volia, que a sobre, ha quedat sense decidir. I jo sóc l'única que s'emprenya. Perquè sé que si avui s'hagués decidit, ja estaria tot, però el proper cop, haurem de tornar a sentir el seu argument sense sentit, i li demostrarem de set-centes vint-i-vuit mil maneres diferentes que no té raó.
I la pregunta és: on pot anar un il.luminat un dijous al vespre, poc abans de les 12 de la nit?
A penjar cartells electorals.
La pregunta és: on els va penjar? I cartells electorals de qui?
He intentat buscar a internet quants partits es presenten al meu poble, però no me n'he sortit. Barcelona és fàcil. Fins i tot Girona. Per cert, he vist a més d'una persona que es queixava de les fotos de la Mayol. Això és que no heu vist la foto de la Pagans.
Jo, aquest matí, l'he vist en una parada d'autobús i per poc tinc un accident del sustu. I no és que jo sigui molt maca, i molt res, però la més bona ha sigut quan he vist un cartell de lluny i m'he dit: "quin és aquell candidat?" Estava convençuda que era un home, fins que m'hi he acostat més i he vist que era... la Pagans.
Per cert, i mirant el cartell (la ciutat està atestada de Pagans), la dona no té un nom massa polític, que diguem... m'he adonat que si se li posa un apòstrof ben posat... potser no tindria tants de vots. O potser més, mai se sap.
Total, que ja no sé què estava explicant... Ah, sí, els cartells i l'il.luminat. Quan vaig tornar a casa, estaven penjant cartells. Però eren els del partit que actualment hi ha governant. Tradicionalment hi ha hagut sempre un partit a l'oposició, que era una barreja de dos partits. Vull dir que, com passa a molts pobles petits, la majoria són independents i un parell pertanyen a algun partit. En aquest cas, la majoria són independents i un parell o tres pertanyen a dos partits, i es presenten en coalició.
Però ara ja no sé qui es presenta. Perquè he sentit dir que es presenta algú de l'altre partit (amb les sigles de l'altre partit, i els primers tots d'aquest partit). No crec que els dos partits s'hagin separat i facin dues llistes. Però, si van junts, i tots són de l'altre partit, per què penja cartells de la competència, encara que vagin amb mitja coalició?
I la pregunta més important: tant si hi ha dos partits que es presenten com si n'hi ha tres, on coi va posar la propaganda l'il.luminat? Aquest matí he vist 8 cartells pel poble. I jo me'ls anava mirant, a veure si sortia de dubtes. Però... tots 8 eren del partit que hi ha ara al govern!
Abans d'una hora tornaré a veure a l'il.luminat. Ahir es va posar amb mi, amb bastanta mala llet, com sol fer sempre. Ell em resoldria el dubte. Però no li penso pas preguntar. I pobre d'ell que intenti fer-se el simpàtic. Per culpa d'ell, vaig anar a dormir 3 hores més tard del que hi vaig normalment, aquest matí no he tingut esma d'aixecar-me per anar al gimnàs, i vaig zombie perduda. No sé ni si el que dic té sentit.
El problema és que sé que contratacarà amb el d'ahir. Al cap i a la fi, per aconseguir que callés, tothom li va donar la raó (fins que va marxar, que van dir que no) menys jo. Però fent això, l'únic que aconsegueixen és tornar-hi d'aquí un temps.
Però a mi no em convencerà pas!
És més, sempre havia votat el partit en coalició. Però si ell hi està pel mig, no tindré cap dubte: votaré als altres. Perquè ja se sap, als pobles, i sobretot als pobles petits, és més important la persona que no pas tenir un il.luminat a l'ajuntament!
divendres, 11 de maig del 2007
Eleccions, cartells i anar a dormir
Etiquetes de comentaris:
coses que no hauria d'escriure,
divagant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Bé, de política no cal parlar, oi? Només volia dir-te que m'ha fet gràcia el principi del post, perquè és tot al revés de com sóc jo. O més ben dit, és molt semblant, però amb un decalatge total en les hores. Jo em perdo les sèries perquè encara no he arribat a casa molts dies, hehehe.
Tens raó, de política no cal parlar-ne.
I home, jo diria que tu deus dormir unes quantes hores menys que jo. Tu series nocturn. Jo em quedaria adormida pels llocs, si arribés a aquestes hores!
No t'estranyi el "look" de la Pagan's. Aquest "look" esta de moda en les files d'alguns partits politics (ara m'acabo de carregar un munt de gent...).
I ara fare el comentari freak del dia :-)... El David Bowie esta bastant convincent com a Nikola Tesla a la peli "el prestigio".
Ho sé, lem, ho sé. Al meu poble hi ha una foto penjada que quan la vaig veure vaig dir-me: "Coi, què hi fa propaganda de la pagans al meu poble?" Però és que aquesta foto... la podrien haver fet millor. Amb les dents sembla que et vagi a mossegar!
I què fa en David Bowie fent de Tesla? Ai, que hauré d'anar a veure la peli...
Això de la gent plasta de les reunions dels vespres... Jo m'hi he trobat molt, massa, durant molts anys. La meva teoria sempre acaba sent la mateixa: a casa no se'ls estimen, i no tenen res a fer. Fot, perquè tu sí que pots tenir coses a fer, fins i tot pots tenir qui t'estimi i estigui a casa sopant sol. Quan he mirat el rellotge quinze cops, és quan començo a desesperar-me.
Per cert, qui no entén les virtuts de llevar-se i fer esport i dutxar-se i esmorzar després, és perquè no ho ha provat.
Buf, és que aquest plasta és ell i la seva dona, tots són uns plastes!
I, per cert, jo esmorzo abans de fer esport!
Uala! Jo trallaria, segur (amb perdó). La pega és que, com més esport, més esmorzar. És un putu bucle.
Doncs jo el contrari...
Publica un comentari a l'entrada