Tarda de dissabte

L'objectiu d'aquest post és que els posts anteriors baixin i es perdin en el temps.

De la mateixa manera que la tramuntana ha vingut, s'ha endut tots els núvols, i afortunadament, mig ha marxat (o sinó ja seria camí del psiquiàtric), aquest post s'ha d'endur tot el que hi ha als altres posts.

Tampoc tinc res a explicar.

M'he passat la tarda llegint, he començat un llibre que volia començar feia uns dies, tot i que en tinc dos més a mig llegir.

He intentat llegir a fora, però la tramuntana m'ha fet tornar a entrar.

També he fet endreça.

He fet algunes coses que tenia pendents de feia temps.

I he pres una decisió. Jo crec que és la decisió correcta, i no crec que ningú em porti la contrària, però si algú em porta la contrària, m'és ben igual, perquè faré exactament el que crec que he de fer. Em presentaré allà. Aixecaré el cap (si puc), mirant als ulls. I li diré per què em molesta el detall. Perquè jo no vull problemes, i el detall em podria portar problemes, tot i que no és a mi a qui més problemes podria portar. I no vull ser la causant de problemes, sense cap fonament, i sense que jo en tingui la culpa.

He dit.

Ara només em falta venir aquí, d'aquí a unes hores, dies, o quan sigui que hi hagi d'anar (que sé perfectament quan serà) i convèncer-me a mi mateixa que el primer que he de fer és això.

I punt.