Segones oportunitats

Crec que hi hauria d'haver una segona oportunitat. Potser m'equivoqui. Però aposto per una segona oportunitat... si en tinc ocasió.

Les condicions han sigut molt desfavorables, avui. I això que jo em pensava que seria just el contrari. Però és clar, mai se sap.

Un dels problemes és que jo sóc com sóc. Per què coi he de ser així? Per què he de baixar el cap? Per què no miro a la gent a la cara? Sóc incapaç d'aguantar la mirada de la gent, i per això parlo mirant al terra. Intento aixecar el cap, però miro al terra. I quan més vull aixecar el cap, quan més m'interessa aixecar el cap, més miro al terra i més espai personal necessito. Perquè... no sé per què. Perquè em van fer així, o perquè jo em vaig fer així.

Tot i així, tinc la sensació que el fet que hi hagi una segona oportunitat està a les meves mans. El que està clar és que si jo no vull, no hi ha segona oportunitat.

Tot i que no sé, no li trobo massa sentit. O potser sí. Vull dir que, segurament, les condicions continuaran essent desfavorables els propers dies. I jo seguiré essent incapaç de mirar a la gent a la cara, perquè sóc així.

Però m'agradaria veure si tot funciona en cas de que les condicions no siguin desfavorables.

I millor me'n vaig a dormir, que em farà més bé que estar aquí divagant.