Fins al sostre

Tinc un problema: sóc addicta a comprar llibres.

Sí, ho reconec, no me'n puc estar. Entro en una llibreria i no me'n puc estar. Compro. Perquè he de comprar. Perquè veig un llibre i dic: "ostres, és interessant". I me'l compro. O veig un llibre per internet. I el poso a una llista per comprar-lo. Que em parlen d'un llibre? També va a la llista. Que... a la llista, o a la llibreria. I apa, anar comprant.

La cosa no seria greu si jo em llegís els llibres que em compro. El problema és que no me'ls llegeixo. Bé, sí que me'ls llegeixo, però... en compro amb més velocitat que en llegeixo. Que sí, que amb el que va d'any dec haver acabat... 4 llibres. I quants n'he comprat? 10? 20? Potser he acabat 6 llibres. Potser menys. En tinc 4 de començats, ara mateix (qui em mana llegir 4 coses a la vegada?) Però de llegits, 4. Potser 5. I de comprats...

Els llibres comprats i no llegits tenen un lloc propi. A la meva habitació, hi tinc un moble que té una alçada de... metre quaranta? No ho sé exactament, m'arriba a... a mig camí entre l'espatlla i el colze. És un moble una mica gran, deu fer uns dos metres de llargada. Al principi, els llibres "per llegir" es van anar col.locant, un al cantó de l'altre, a sobre del moble. Fins que se'm va acabar l'espai. Llavors els llibres es van moure una mica més enrere, i tots els llibres que m'anava comprant, anaven a parar a quatre piles, a sobre del moble, depenent de la temàtica.

El sostre no és gaire alt, per ser un sostre d'una casa. És a dalt de tot de la casa, i si estiro els braços, toco al sostre amb les puntes dels dits. Deu fer... 2 metres? O alguna cosa per l'estil.

Aquesta tarda hem anat amb ma mare a la ciutat. En principi, la seva idea era comprar roba. Però és que jo he entrat en alguna botiga i el primer que he dit ha sigut: "On coi són els colors?" Amb el que a mi m'agraden, els colors! On s'ha vist que la roba de primavera sigui blanca, negra i marró? Que la roba de primavera ha de ser de colors!

Total, que no sé com (bé, sí que ho sé) hem acabat, ma mare i jo, sense haver comprat res de roba, i enmig d'una llibreria. Perill!

I servidora, que s'havia promès que no es compraria cap més llibre fins que n'hagués llegit dos o tres, més que res per equil.librar una mica la balança, i que la pila de llibres per llegir no augmenti tant, s'ha vist enmig d'una pila de llibres, tots interessants, tots...

I servidora ha trobat un llibre perfecte per dilluns. I se l'ha mirat. I ha arribat a la conclusió que ella també el llegirà. Algun dia. L'haurà de posar a la llista, que no a la pila, perquè el llibre no serà seu.

Però ai, greu error, el llibre no tenia preu! Així que la progenitora de servidora ha dit: "tu tranquil.la, vés mirant llibres, que jo vaig a preguntar quant costa".

Quan la progenitora de servidora (per resumir, li'n direm mama) ha tornat al lloc on hi havia la seva filla, s'ha posat a riure. Perquè servidora portava dos llibres més a la mà... I llavors li ha dit a la mama: "en tinc un altre d'ullat, però que era gros, i ara l'agafo...", al que la mama ha contestat: "quants diners portes?"

I ai, el tercer llibre no ha pogut ser, perquè no portava prou diners... I no sabria dir si ha sigut una sort o una desgràcia.

Quan servidora ha arribat a casa, ha agafat els dos llibres i els ha portat a la pila.

La pila ja arriba al sostre.

Ja no hi ha lloc per més llibres a sobre el moble.

El pitjor de tot és que sé que compraré més llibres. I que no els llegiré tan ràpid com voldria.

Perquè m'he mirat la pila. I he pensat que aquest me'l volia llegir. I aquell altre. I el de més enllà. Ara mateix els començaria tots. I me'ls llegiria de principi a fi. Però no me'ls puc llegir tots a la vegada i ja en tinc massa de començats.

I la pila ja arriba al sostre.

Crec que el millor és que me'n vagi a llegir...