diumenge, 4 de març de 2007

Trossets de cap de setmana

Tu creus que tinc alguna possibilitat?
Em fa gràcia que m'ho pregunti. Més que res perquè no estic massa acostumada a que m'ho preguntin. Però em fa gràcia perquè si m'estàs demanant una cosa i jo dubto, preguntar-me si tens alguna possibilitat... em sembla com una mica surrealista. I més en la situació. No ho sé, se'm fa estrany.
I aquí hi ha dues respostes... Una la que es diu, i l'altra la que es pensa. O no era així? Ummm...


Doncs ara no sé si he quedat que hi aniria o si he quedat que no. Mare meva, que burra sóc!


Per què dino tan aviat? A aquesta hora no tinc gana!


Ostres, quin cotxe tan alt! Per pujar he de fer un salt... I per baixar, no toco al terra i he de saltar també!


Ai, aquest menjar, quina bona pinta que té... És clar... Fa 6 hores que he intentat dinar... o ho he fet veure. Ja és hora de que tingui gana!


Jaja... m'estan tractant com una reina! És clar que sóc diferent... jeje.


Gol del Barça! I a sobre penalt a favor seu... el partit ja és nostre! No cal que miri com acaben, ara que ja he arribat a casa... millor me'n vaig a dormir, que demà m'he d'aixecar molt aviat... o no tant, però no massa tard.


Que bé que s'hi està al llit... Quina hora és? Encara tinc un quartet més per somiar. Però jo mai recordo els somnis, així que, què coi estic dient?


Al final no he dormit. Però, total, a vegades val més somiar despert que somiar adormit...


Vodka. Connecting people.
No té res a veure amb el post (i tota la resta del post està relacionada), però m'ha fet gràcia.


- Què, algú va veure el Barça?
- Calla tu!
Ui... Si s'ha produit aquesta conversa... Ai... Però com pot ser que perdés?
De fet, a qui li importa? (D'acord, a mi d'altres dies, però avui m'és igual).


Acabo d'escriure un sms d'exactament 160 caràcters.


Fa moltíssimes hores que no toco cap ordenador...


Mira, em conviden a prendre alguna cosa :-) (convidar-me és un dir...)