L'altre dia li vaig dir a algú que jo era una mica friki. Per mi, que algú em digui friki no és cap insult, més aviat és un "piropo". I segurament jo no em mereixo l'adjectiu friki, perquè no estic a l'alçada dels grans frikis, sinó que només ho sóc una miqueta.
Aquest algú em va dir alguna cosa de l'estil de "però per què dius això?", com si ser friki fos una cosa molt dolenta. És una cosa dolenta?
Corre un test friki per internet, on una de les preguntes és: "has exagerat les respostes a algunes de les preguntes perquè el test et doni més puntuació?" No he sigut capaç d'acabar mai el test (serà que no sóc prou friki?) però a aquesta pregunta sempre dóno la mateixa resposta: "SI".
Perquè jo no sóc com alguna gent que corre pel món. Jo sóc una ignorant en molts temes. Però... un secret... ja ho he dit més d'una vegada que sóc un imant per la gent rara, però és que amb els frikis en concret, l'imant em porta cap allà. Veig un friki, i apa, de cap, cap allà on sigui. Perquè... doncs no ho sé per què, però com més friki sigui una persona, més bé em cau.
Ara, que per friki, friki, això de jugar a la brisca per internet!
Ho sento, sé que no s'ha de fer un post de 5 paràgrafs (6 amb aquest, i curtets) on la paraula friki hi surti... 15 vegades!
dijous, 15 de març del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada