dijous, 29 de març de 2007

Amb regle i compàs

A casa hi ha d'haver algun regle. Amb una mica d'esforç, en podria trobar algun.

A casa hi deu haver algun compàs. Però tindria greus problemes per trobar-lo, en cas de necessitar-lo.

Recordo els meus apunts, sempre de coloraines, amb el títol amb el color que li tocava, amb tot ben posat... Però no recordo haver subratllat mai cap títol amb regle. No recordo haver fet servir el regle o el compàs si no era a classe de dibuix, per entregar aquelles làmines de dibuix lineal.

Ara les coses han canviat. L'altre dia vaig anar a fer una classe particular a una nena. Vaig necessitar dibuixar una rodona. Vaig agafar un llapis, i vaig dibuixar la rodona, sense cap problema. I prou bé que em va quedar. La nena em va mirar com si hagués comès un assassinat. No ho vaig entendre, fins que ella va haver de fer una rodona, en un paper en brut... i va anar a la seva habitació a buscar un compàs! I era un paper en brut. No li sortia de dins fer una rodona sense compàs, era com un sacrilegi.

Vaig pensar que era cosa de la nena. Al cap i a la fi, ella és molt perepunyetes, i com jo, tot ha d'estar del color que toca i aquestes coses. Vaig pensar que això d'anar a buscar el compàs en aquesta ocasió i el regle en d'altres només era cosa seva.

Fins que avui he anat a casa d'un nen. És just el contrari que la nena. Però, ai, havíem de dibuixar un esquema. Un esquema on hi havia línies, però no havien de ser rectes, només era un gràfic per veure com era la solució del problema. I jo, que no he agafat un regle en ma vida, vaig i faig l'esquema a mà alçada, com sempre. Ja he vist que em mirava malament, ja. I molt malament, que em mirava. Però no en sabia la raó. Fins que s'ha posat ell a fer un esquema... i ha agafat el regle.

Quina mà de línies rectes més ben fetes! Llàstima que l'esquema estigués mal fet i no tingués ni idea del que estava fent. Això sí, les línies eren impecables.

Llavors m'han assaltat els dubtes. Sóc jo, que era rara i per això no utilitzava regle i compàs? O és que a nosaltres no ens van ensenyar que sempre s'havien d'utilitzar? O era jo, que passava de tot, i feia les línies no tan rectes, però més ràpidament? Algú de la meva generació em pot confirmar que tampoc feia servir el regle per fer qualsevol tipus de línia? Si és que aquests nens d'ara fins i tot fan servir el regle per fer les fraccions, quan són fraccions una mica grans!

I és que a casa, ja ho he dit, els compassos no es fan servir per res. I els regles... doncs el meu pare sí que en fa servir, de regles. De tant en tant, em diu: "Luna, tienes una regla?" I jo que li porto. I aleshores sento "ras". I és que, a casa, els regles es fan servir per tallar papers: el meu pare posa el regle a sobre del paper i estira cap amunt i ràpid. I els papers es tallen perfectament. Els regles no es fan servir per res més.

Però, ara que hi penso, i aleshores, les estisores, per què les fem servir?