dilluns, 11 de setembre de 2006

4!+4

Després de veure durant uns quants dies (mentida, no ho veia, perquè no hi entrava, però és un dir) el número 45 al principi d'aquest blog, aquesta tarda, i com que és festa (i no tenia ganes de fer el que he de fer, tot s'ha de dir) m'he dedicat a fer endreça. Endreça de què? Doncs endreça del mail. Que ja em diràs, hi ha moltes coses més interessants a fer un diumenge dilluns festiu a la tarda, però com que no vull posar-me a pensar tot el que podria haver fet i no he fet, deixaré estar el tema.

Així que me n'he anat al final de tot del mail i he començat a veure que hi havia un munt de mails que es podien esborrar i d'altres que encara guardaré un temps més, fins que un altre dia que faci endreça no passin el tall del que és important. M'agrada recordar altres temps. Suposo que aquesta és una de les raons per les que escric aquí. Sempre hi ha algú que et troba amb el google i et transporta un temps enrere, on somrius recordant el que va passar.

Avui m'he trobat el mail d'una noia. Bé, m'he trobat molts mails, però he deixat l'endreça quan he trobat el mail d'aquesta noia. I m'ha fet somriure. Perquè fa un mes jo deia que el número d'anys que tenia m'agradava, i l'any que ve també m'agradarà. Però aquest any... aquest any no m'agradava el número d'anys que complia. Res, supersticions, numerologies, anades d'olla. I no he pogut evitar somriure en llegir això:
Em va encantar que la Lluna trobes que l'any passat en compliem 3^3 i
aquest 4! + 4 Es genial!!!

És genial que en cumplim 4!+4, no és que jo sigui genial.

No fa massa, de fet el 23 de juliol, vaig començar a escriure una cosa paral.lela a això. No està aquí. Està en una compta de mail que ningú coneix. Bé, jo la conec, així que suposo que això de "ningú" no és massa correcte. A no ser que jo no sigui ningú. Quan vull explicar una cosa, vaig allà, m'envio un mail a mi mateixa i es queda allà per si algun dia ho vull tornar a llegir. I com que puc posar títols als mails, només mirant els títols ja sé de què va la cosa. És clar que també fa poc que ho he escrit. Avui, per primera vegada, he anat a xafardejar el que deia fa un temps. Tinc els mails en carpetes segons el mes (el que redueix els mails a tres carpetes, però en fi). He anat a la primera, a la de juliol, i m'he fet un fart de riure. Per què? Doncs perquè no he pogut evitar mirar un mail, del 30 de juliol, i que per tant estava a dalt de tot, que es titulava "capullo". He somrigut, perquè ara allò em fa molta gràcia.

Però també he pensat. He mirat uns quants mails a l'atzar. I en gairebé tots hi sortia el mateix tema. I, de fet, si no hi sortia un tema, n'hi sortia un altre. O tots dos a la vegada. Suposo que això és un indicador del que és important per mi.

Però, és clar, també he volgut recordar una cosa. Me n'he anat al passat i he intentat recordar unes coses. Però la meva memòria és molt dolenta. Dolentíssima. I, és clar, no he pogut recordar el que volia recordar. I m'ha fet molta ràbia. Sovint he sigut així: en un rampell destrueixo part dels meus records. I, és clar, llavors no es poden recuperar. O potser sí, mai se sap. Potser algun dia em trobo amb alguna sorpresa, com aquest 4!+4. Ara fins i tot m'agrada el número dels anys que vaig complir. Però, és clar, venint del 5^2 i el 3^3, el 4!+4 no és més que una "xapussa".

Tot i així, m'ha agradat recordar com vaig trobar el 4!+4 per una noia que, un parell de dies abans, també m'havia confessat que no li agradava el 28.