El meu millor post?

Avui m'ha arribat un meme. Sí, sí, fins i tot des d'aquest raconet obert fa un parell o tres de setmanes es reben memes, que sembla que arriben a tot arreu. No en posaré l'origen (suposo que seré perdonada per no fer-ho) per aquelles coses de l'anonimat. Tampoc el passaré a ningú, per aquelles coses també de l'anonimat.

Com acostumo a fer amb els memes, li he anat seguint la pista, intentant trobar el culpable de tot plegat. Perquè, no ens enganyem, SEMPRE hi ha un culpable, algú que un dia va inventar-se el meme. Algú que fa que bastants bloguers d'arreu del món contestin a la seva pregunta. Després de passejar-me per uns 10 o 12 blogs (no els he comptat, però la impressió que he tingut ha sigut que han sigut això, 10 o 12) he arribat a l'origen de tot plegat. I m'ha fet gràcia (cliqueu, cliqueu, i sabreu el perquè). També m'ha agradat el títol del blog, tot i que no sé si el blog en sí m'agradarà o no, després li faré una miradeta.

Suposo que qui comença un meme deu anar seguint, a veure quin és el seu poder de convocatòria. A veure qui són els amics dels seus amics, vaja. Jo crec que si algun dia comencés un meme (que no crec que ho faci, tampoc sabria sobre què fer-lo) aniria seguint a veure a quanta gent he fet contestar el meme. És clar que el creixement és exponencial i has de parar boig. Però ha de ser divertit veure com el teu meme va canviant d'idioma, de regió...

La qüestió és que això del meme i una altra cosa (que em guardaré per mi) m'han fet reflexionar i veure (un altre cop) que no em vaig portar massa bé fa un parell o tres de setmanes i m'han fet desfer una cosa ja feta. El què? Jaja! M'agrada proposar problemes a veure qui els resol :-) (mare meva, que dolenta que arribo a ser!)

I el meme què, i el meme què?, suposo que es preguntarà algú. Doncs el meme... el blogger em diu que porto 14 posts escrits, amb aquest 15. No hauria de ser difícil de triar un post entre 14. Però me'ls he mirat així ràpidament i he sigut incapaç de triar-ne cap. Sí, d'acord, n'hi ha un parell o tres que no triaria (i que solen coincidir amb els posts que no tenen comentaris o que només en tenen algun de despistat que no fa referència al post), però no puc triar.

Si me'n torno al passat, crec que sí que tinc un post preferit. Segurament me'n deixo uns quants pel camí, però aquell és el meu preferit. No crec que sigui el millor, ni molt menys, i tampoc crec que sigui jo la que ha de dir quin és el millor. Només puc dir que aquell és el més emotiu, per la raó per la que va ser escrit. És una història inventada. Però és una història que té a veure amb la realitat i amb el moment amb què va ser escrita. I sempre que, per alguna raó o una altra, el destí em porta allà, somric al recordar la història. És una història plena d'esperança, però segurament hauria de ser una història trista. Aquest seria el meu post preferit.

El millor post? Jo crec que tot es pot millorar, que tots els posts que escric són millorables, i més perquè escric a raig, tal com em venen les coses al cap. Sí, d'acord, jo rellegeixo el que escric, però l'essència és el que he anat escrivint a raig. I és per això que crec que el meu millor post encara no l'he escrit. Perquè tots els posts són millorables, perquè segurament algun dia escriuré algun post millor (tot depèn de qui ho miri, és clar) que tots els que he fet. Però aquell post serà millorable, i per tant algun dia en podria escriure algun altre de millor. I així fins l'infinit. Només en una cosa tancada, quan ja no hi ha possibilitat d'afegir-hi res més, es podria dir quin és el millor. Però, és clar, el millor per cadascú seria un post diferent. Tot allò que no sigui quantificable no es pot classificar de millor a pitjor. Fa uns anys vaig anar amb ma mare a Madrid. Crec que era els dissabtes que l'entrada als museus era gratuita. Així que un dissabte a la tarda ens en vam anar de museus. Després d'aquella tarda, ella deia que li havia encantat el Prado. A mi em va encantar el Reina Sofia. I no ens vam pas posar d'acord. Quin era millor? Per mi un, per ella l'altre. Simplement, eren diferents.

Jo estic segura que aquest post que he dit que era el meu preferit no agradaria a molta gent. O potser sí. Si es pogués quantificar, la única forma que tinc jo de quantificar-lo és amb els comentaris. En té 3. Molts, pocs, suficients? Bé, els tres comentaris que té ara m'acaben de fer somriure. Segurament, aquelles persones que van deixar els comentaris també creuen que és un dels millors. O potser no. Però jo no m'atreveixo a dir quin és el millor.