dimecres, 13 de setembre de 2006

Ring, ring...

Ja me n'anava a dormir (sí, què passa, el meu despertador sona abans de les 6 del matí i si no dormo 6 o 7 hores no tiro...) Estava a punt de tancar l'ordenador, quan he sentit el telèfon. Ring, ring...

No és el primer cop que sona aquesta nit. Ma mare és a treballar i mon pare té el son massa lleuger. Tan lleuger té el son que, si algun dia m'aixeco al lavabo a mitja nit, el sento preguntar-me que si em trobo bé. I és que a vegades em desperto i ja no vaig al lavabo per no haver de contestar a mitja nit que si em trobo bé, que si no sé què més (perquè, com que es desperta, llavors té ganes de xerrar).

Ring, ring... Segon cop avui, des que el meu pare és a dormir. He fet una aposta amb mi mateixa: quant de temps trigarà a venir a preguntar qui trucava? Ha sigut penjar el telèfon i començar a escriure. Tic, tac, tic, tac...

Quan acabava d'escriure el "si no dormo" s'ha obert la porta. I és que ja em perdonaran, però les 11 de la nit no són hores de trucar.

Me'n vaig a dormir. Tornarà a sonar el telèfon? I si sona, algú l'agafarà?

Que ningú em faci cas. He escrit aquest post mentre estava oficialment dormint. Ni tan sols sé què hi diu... Només una petita anècdota amb el telèfon d'ahir (prometo que no torno a despenjar el telèfon mai més!)

- Sí?
- Hola...
La veu s'assembla a la veu d'una amiga de ma mare.
- Hola.
- Què tal?
- Bé.
Un parell de segons de silenci...
- Lavínia?
Vaja, no era l'amiga de ma mare...
- S'ha equivocat.

- ¿Quién ha llamado?
- Se han equivocado.
- ¿Y entonces por qué le contestaste que bien?

Almenys sort que era a mitja tarda i que no eren les 11 del vespre...