dimarts, 12 de setembre de 2006

La sol mi, la sol mi, ...

- Ai que t'atrapo!
- No!
- Sí!
- No!

20 minuts més tard...

La nena està amb la cara ben vermella. I la nena gran també. Com corre la nena petita!

- Ai que t'atrapo!
- No!
- Sí! Mira, menjaré nena per sopar!
- No!
- Sí!
- No!
- Doncs m'hauràs de fer el sopar.

- M'has fet una truita?
- Sí.
- Ara me la menjo.
- Té.

I la nena petita tira una paella de joguina plena de "iagua" (perdó, una truita) per sobre de la nena gran.

- Mira què t'he fet!
- Ostres, una coca!
- Sí!

I la nena petita torna a tirar la "iagua" (perdó, la coca) per sobre de la nena gran.

- Mira!
- Que bo!
- Són lenties!
- Que bones...

I la nena gran corre abans que la nena petita li tiri la "iagua" (perdó, les llenties) per sobre.

- I ara has de sopar tu.
- No!
- Sí, mira, que ja és tard.
- No!
- Sí, que demà comences el cole.
- No!
- Sí, mira, que ja ha sortit la Lluna.
(Greu error!)
- Iontés?
- A veure si la veig...
- No hi és!
- Vinga, canta i així sortirà.
- No. Tu.
I la nena petita li dóna una flauta a la nena gran.
- La Lluna!
- La sol mi, la sol mi, ...
- Unata lluna!
- La sol mi, la sol mi, ...
- Més!
- La sol mi, la sol mi, ...
- Unata!
- No, ara prou.
- I quan sortirà la Lluna?
- Ara aviat.
- I per què?
- Perquè el Sol ja no hi és.
- I per què?
- Perquè es fa de nit.
- Iontés el Sol?
- Mira allà. Veus aquella muntanya? El Sol se n'ha anat a dormir allà darrere.
- I per què?
- Perquè és tard i tu també has d'anar a dormir.

Arriba la seva mare. Li diu que té puré de patates. Li pregunta què vol.

- La Lluna!

Què, sinó?

- I la Lluna?
- Si cantes ben fort sortirà.

S'acosta un cotxe...

- Mira, el cotxe de la Lluna! La Lluna ve allà dintre!

Sa mare la crida a sopar.

- No!
- Sí, que demà has d'anar al cole.
- I la Lluna?
- Tu sopes. I quan hagis sopat, sortirà la Lluna per allà dalt.
- No!
- No?
- No! Sortirà aquí terra.
- Segur?
- Sí, segur!
- I la tindràs per tu sola?
- Sí, serà la casa de la Lluna!
- Vale. Però quan surti hauràs d'anar a dormir, que demà has d'anar al cole.
- Tu canta la Lluna!
- La sol mi, la sol mi, ...
- Més!
- La sol mi, la sol mi, ...
- Unata!
- La sol mi, la sol mi, ...
- Més!
- No, ara a sopar! Et menjaràs tota la Lluna?
- Sí.

Sa mare em pregunta si la Lluna que ha fet és quart creixent o quart minvant. Son pare em pregunta que com es veu la Lluna des de l'hemisferi sud. I jo torno a casa amb una flauta, mentre la nena es va menjant la Lluna...

La sol mi, la sol mi, la sol mi sol fa, sol fa re, sol fa re, sol fa re fa mi.