dimecres, 6 de setembre de 2006

45

- Que has fet què???????????
- Doncs això.
- Qui ets tu? I què has fet amb el meu altre jo?
- Jo...
- I què n'has fet d'allò que vas dir fa un parell de dies?
- Jo...
- Tu què?
- Jo... doncs que no sé què dir. Simplement he pensat que seria bona idea.
- Ah...
- Però ara suposo que ja no ho és tant, de bona idea.
- Per què?
- Perquè si la resposta no és la que espero...
- I quina resposta esperes?
- No ho sé.
- No ho saps?
- Bueno, potser sí que ho sé...
- Ah, és que sinó, seria per dir-te idiota de veritat.
- Ja... però si la resposta no és la que espero...
- Doncs res.
- Ja, però...
- Però què?
- Res, res.
- Res?
- Bé, que no sé, i si s'enfada?
- I si no s'enfada?

- Què tal?
- Odio el número 45.
- Odies el número 45?
- Sí.
- Per què?
- Perquè són els mails que tinc.
- Els mails que tens?
- Sí, coses que em dic a mi mateixa i que fa temps que estan allà, però que no els obro.
- Tu tens costums una mica raros, eh!
- Sí, bueno.
- I per què odies el 45?
- Perquè no és 46. O 47. O 48.
- Ah...
- I perquè ha sigut 46 ja tres vegades avui, però cap la que esperava.
- No?
- Bé, alguna m'ha fet il.lusió, però preferiria un altre 46.
- I no arriba?
- No.

- 46.
- 46?
- Sí, però no el 46 que esperava. Bé, sí que l'esperava, però no el que esperava que arribés...
- Ah, i què diu?
- El mateix que tu.
- El mateix que jo?
- Sí, una cosa similar a "què coi has fet"?
- Veus?
- I alguna cosa similar a que no es pot refiar del que jo li dic.
- Per què?
- Perquè fa uns dies que, cada cop que dic que no faré una cosa, en menys de dos dies la faig.
- I a tu et sembla normal, això?
- No. Però...
- Però què?
- Semblava una bona idea.
- Semblava?
- Ara ja no ho sembla tant.
- Per què?
- Perquè sóc una covarda i ara em tiraria enrere.
- Ah...
- Però no hi ha marxa enrere. Com puc ser tan burra?
- 45?
- 45.

- 46!
- 46?
- spam...
- Jaja!

- L'has tencat?
- Sí.
- Per què?
- Perquè m'hauran de canviar el teclat.
- Canviar el teclat?
- Sí, perquè gastaré l'F5.
- A vegades ets una mica exagerada.
- Home...
- I no tens curiositat per saber si arriba a 46? Mira que és maco el número 46, així escrit...
- No.
- No?
- D'acord, sí. Però no hi arribarà, així que...
- Encara 45?
- No ho sé.
- No ho miraràs?
- Ara no.
- M'ho crec?
- Sí. Bé, no. Bé, sí. Jo què sé! Si igualment, encara que digui no, podria ser que sí.
- Ja ho sé...

- Acabo de tornar a llegir-ho.
- Ah, sí?
- Bé, de fet, no.
- En què quedem?
- He començat. Però no he pogut acabar.
- No?
- No.
- Per què?
- M'ha fet vergonya.
- Vergonya?
- Sí, vergonya. Molta vergonya.
- Per què?
- Perquè sóc idiota. Saps d'alguna forma que desaparegui?
- Que desaparegui?
- Sí.
- Doncs com no ho esborris tu...
- Ja, però no puc.
- Aleshores no.
- Genial.
- Tan greu és?
- Bastant.
- Deixa-m'ho llegir.
- Per què?
- Perquè així et dono la meva opinió.
- Però si sóc incapaç de llegir-ho fins i tot jo! Seré idiota! A qui se li acudeix?
- A tu... Va, total, què hi perds?
- Home...
- Va, sigues valenta.
- És molt fàcil de dir.
- Torna-ho a llegir.
- No en sóc capaç.
- A veure si hauràs de tornar a la guarderia...
- És com quan vegi la resposta, si és que n'hi ha. La veuré i seré incapaç de mirar-la. Però com se m'acudeix?
- Què vols dir?
- Doncs que suposo que veuré el mail i no el voldré obrir. Com si la persona que l'ha enviat pogués veure que jo el veig. M'esperaré una estona a obrir-lo, i segurament no el llegeixi tot, sinó que només una mica, faci una altra cosa, una mica més...
- Però vols saber què hi diu, no?
- Sí, però sóc incapaç de llegir-lo.
- Tu noia no estàs bé...
- Podria ser.
- Fem un pacte.
- Digues.
- Mira si n'hi ha 45. Si n'hi ha 46, tornes a llegir el que has enviat.
- No podré.
- I tant que podràs!
- Em posaré malalta!
- Segur que no. Llegeix!

- 45?
- 45. Però, saps què?
- Què?
- Que no em fa res.
- Què vols dir?
- M'alegro d'haver-ho fet.
- Sí?
- Sí.
- Malgrat el 45?
- Malgrat el 45.
- Pensant que potser s'ha enfadat?
- Pensant que potser s'ha enfadat.
- Segur?
- Segur. Si no ho hagués fet, me n'hagués arrepentit. Fent-ho no sé si me n'arrepenteixo. Potser també. Però almenys ho he intentat. I qui sap, potser aquests 45 es converteixen en 46 un dia d'aquests.
- Però potser aquest 46 és una resposta que no vols veure.
- Ho sé. Però aleshores sé que la resposta és la que no vull veure.
- També tens raó. 45?
- 45...