Ip

M'agraden les ip's.

Sí, ja ho sé, la frase que comença el post és raó suficient per tancar-me. Però a mi m'agraden. No és que me les mengi per sopar ni res semblant, sinó que m'agrada mirar les ip.

Jo tinc una ip fixa. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. L'avantatge és que me la sé i que si apareix en algun lloc sé que he sigut jo. Bé, jo normalment ja sé què he fet i què no, però alguna vegada la veig per aquí o per allà i em fa gràcia. El problema que té és que si hi ha algú que és tan xafarder, curiós o el que se li vulgui dir, com jo, de seguida em té fitxada.

Amb el temps, vas aprenent a distingir les ip. La majoria de la gent té una ip dinàmica, però segons els proveidors, les ip varien en un determinat rang. Així que veus una ip i ja saps més o menys d'on ve i acabes coneguent a les persones a través de les ip.

I, com que sóc així, cada cop que rebo un mail, veig la ip des de la que ha estat enviat. No és difícil. És una opció que solen tenir la majoria de correus. I a mi m'agrada mirar-les, és una mania com qualsevol altra. Així que cada cop que veig un correu miro la ip i veig si s'ha enviat des de la feina, des de la ip de casa o des d'algun altre lloc.

Amb la gent amb qui els mails van i venen amb una certa regularitat, acabes creant una correspondència al cap. Que llavors em queixo que tinc poca memòria, i em sembla que ja sé per què és: l'utilitzo per coses que no tenen importància. Però bé, la meva memòria va emmagatzemant ips i aleshores em conec la ip de casa (o com a mínim el rang), la ip de la feina, la ip de la biblioteca... No és que me les aprengui, sinó que simplement veig la ip i sé que és la d'un lloc o la d'un altre.

Però, és clar, si només em dediqués a mirar ips no escriuria aquest post. Fa molt temps que ho faig, de mirar ips, i tampoc crec que sigui cap cosa de l'altre món. Tot i que la majoria de les vegades que ho explico a algú, em pregunten com es fa, això de mirar les ips. De fet, recordo com ho vaig aprendre jo. Un dia vaig enviar un mail a Itàlia. Deu fer dos anys. La resposta que vaig rebre va ser una cosa similar a "ja veig que m'has enviat aquest mail des d'un ordenador amb linux". Jo em vaig quedar ben parada, que pogués saber que havia escrit el mail des d'un ordenador amb linux (per cert, aquest post també està escrit en linux). Vaig preguntar i em va explicar com ho havia sabut. També em va explicar això de les ip, que em va fer gràcia i des de llavors em miro les ip de tots els mails que m'arriben. D'acord, la persona a qui vaig enviar el mail està (o almenys estava) pitjor que jo, però sembla que aquestes coses s'encomanen.

Però em sembla que hauré de deixar de mirar les ips. Jo no ho faig amb malícia. Simplement, m'agraden les ip.

Que de què va tot això de les ip? Un bon dia, rebo un mail. Veig la ip. Algú m'envia un mail des de casa seva. Veig la ip de casa seva i no tinc cap dubte. És el que passa amb les ip fixes, com la meva. Començo a llegir i em trobo que em diu que està a la biblioteca.

A la biblioteca?

Em miro la ip altre cop. Busco algun missatge enviat des de casa. Comparo les ip. Iguales. Busco un missatge escrit des de la biblioteca. Em miro la ip per si de cas (malgrat que sé que una ip fixa és una ip fixa). Completament diferent.

A vegades em pregunto per què som tan mentiders. Tots plegats. No tenia per què dir-me res. Feia uns quants dies que no li deia res. Tampoc m'havia d'explicar que era a la biblioteca. Per què? Si jo no li havia preguntat pas, on era! I a mi tant em fa si és a la biblioteca o a casa seva, al cap i a la fi, jo no sé ni on és la biblioteca ni on és casa seva.

Però aleshores em ve una pregunta al cap: quina raó tenia per dir-me que era a la biblioteca?