Karate Kid

Era mitja tarda. He mirat al meu voltant i m'ha caigut el món a sobre. M'havia de passar el que quedava de tarda i una bona part de vespre netejant. Però no només netejant, sinó que estava sola (o sigui, no podia parlar amb ningú) i sense cap tipus de radio, mp3 o cap altre aparatet que em permetés escoltar o sentir algú.

No em feia por netejar, sinó que em feia por a mi mateixa: tota una tarda sola, amb els meus pensaments, i sense cap feina que m'obligui a estar atenta, sinó que és una cosa rutinària, que dóna per pensar. Ai, ai, ai...

Després d'un dia de mals pensaments (o sigui, pensaments que podrien ser de tot menys positius), això podria ser molt nociu. Però m'hi he resignat. Què més podia fer? Tot s'havia de netejar avui. Així que he començat a netejar i, en comptes de pensar en el que em feia por pensar, m'ha vingut una imatge al cap. He intentat trobar alguna foto per internet, però no n'he trobat cap de la imatge en qüestió. No dic que no n'hi hagi, però si algú intenta buscar a les imatges del google per "karate kid", veurà com es troba un munt de gent fent l'idiota (que fan riure molt, eh, depèn de quins!)

La imatge que m'ha vingut al cap és el senyor Miyagi, a l'aparcament de cotxes, mentre en Daniel se li queixa, com marxa, d'esquenes a en Daniel i va movent els braços mentre diu: "Poner cera. Quitar cera. Poner cera. Quitar cera. Poner..."

Total, que m'he passat tota la tarda amb la imatge al cap, dient tota l'estona "Poner cera. Quitar cera. Poner cera. Quitar cera..."

D'acord, ho reconec, encara que fa molt que no veig la pel.lícula, l'he vist més d'una vegada. I més de dos. I m'atreviria a dir que més de tres. Fins i tot, que més de quatre.

Ara ja està tot net. I el que tenia al cap aquest matí continua essent-hi. A vegades em pregunto per què he de pensar tant en les coses. Per què sempre pateixo per tot. Per què em sap greu dir que no, quan sé que és el més assenyat. Per què, per què, per què?

Però avui aniré a dormir amb una cantarella. "Poner cera. Quitar cera. Poner cera. Quitar cera." I, amb una mica de sort, somiaré en coses bones, que acaben bé, com nois que guanyen campionats tot i tenir els genolls lesionats. És clar que, de fet, demà tampoc recordaré si el somni acabava bé o malament.