dimarts, 5 de setembre de 2006

Algú t'està mirant...

Està treballant d'esquena a la porta. Com sempre. Algun cop li havia molestat, però així no es distreu. Si treballa d'esquena a la porta, no veu la gent passar i sap que no es distreurà mirant les mosques, perquè podia passar algú i veure-la. Així que ha escollit treballar d'esquena a la porta, de forma que tothom pot veure el que fa i ningú la distreu.

Està treballant, barallant-se amb una cosa que, per variar, no funciona. De cop, sent com algú l'està observant. Aquella sensació de que algú et mira fixament, i que, malgrat estar d'esquenes, notes com et miren.

Es gira per veure qui la mira. Es recorda d'un acudit o similar molt dolent, en el que hi ha un lladre, un lloro i un dòberman. L'explicaria, però li fa vergonya i tot, de dolent que és l'acudit. Què carai, algú altre pot explicar l'acudit per mi.

Es gira i veu qui l'observa. Si això fos una sèrie dolenta de la tele (o no tan dolenta), es veuria la noia com es gira, molt a poquet a poquet, i la cara que fa. I aleshores començarien els anuncis. I t'hauries d'esperar els 5 o 10 minuts d'anuncis a que la càmera mostri qui hi ha a la porta.

Però la noia no es gira a poc a poc, sinó que es gira ràpidament. Però, és clar, això no és una sèrie dolenta de la tele, però a darrere hi ha algú que té ganes de tocar la pera.

És clar que si això fos una sèrie de la tele o una pel.lícula ja sabries qui hi ha a la porta. Si es tractés d'una sèrie de por o d'intriga, et trobaries algú amb un ganivet, al vell estil de la dutxa de Psicosis. Si fos una pel.lícula de l'oest, et trobaries el típic "vaquer" amb bones o males intencions, depenent de si la noia és la protagonista o si és una simple actriu en un paper secundari. I si fos una telenovel.la d'aquestes de mitja tarda (encara les fan a mitja tarda, quan s'acaben els telenotícies?) et trobaries que ja és el final de la telenovel.la en qüestió, i et trobaries el protagonista allà.

Però això és la vida real. O no. La suposada noia està escrivint això, així que no hi havia en Norman Bates a la porta. Tampoc hi havia un personatge d'aquests de l'oest, perquè aleshores això seria un catxondeig dels grossos. I tampoc estem en una telenovel.la, o potser sí?

La noia es gira. I ja s'ha girat tants cops, que això ja és pitjor que la pitjor telenovel.la de sobretaula o de la pitjor pel.lícula de diumenge a la tarda, que repeteix una vegada i una altra la mateixa escena i no et deixa veure qui hi ha a la porta. I, no ens enganyem, si això fos una escena d'aquestes, el següent que es veuria seria una escena borrosa de la porta amb una silueta al davant, que no es distingeix qui és. La visió de la noia, que és una mica miop i que si no porta les ulleres i està mirant alguna cosa propera, quan mira a la llunyania, només veu alguna cosa borrosa.

I qui hi ha a l'altra banda? Doncs això és la vida real. Així que, segurament hi ha algun company de feina, que li ve a demanar alguna cosa. O potser és algú que passa per aquí, que la coneix i que no té idea que està aquí i la veu tan concentrada que no s'atreveix a dir res. Això seria el més normal. Si la noia fes volar la imaginació, segur que seria alguna altra persona. Però això seria tan surrealista com l'opció d'en Norman Bates.

I, és clar, després de tota aquesta parrafada, que no porta enlloc, que és una autèntica xorrada, no té ni una mica de substància i que només prové d'un somni idiota, algú es preguntarà: i qui hi havia realment a la porta?

Doncs el dòberman, està clar.

Algú en dubtava?