Jo també tinc sentiments

Sí, ja sé que no ho hauria d'escriure aquí, on el/s culpable/s del post no ho veuran mai. Sé que ho hauria de parlar, però no ho faré.

Sí, ja sé que jo sempre callo. Gairebé mai parlo. Miro la gent i no dic res. Si m'enfado, no acostumo a cridar i a tirar els plats pel cap. Si em fan mal, simplement callo. Per què? No ho sé, no em surt de dintre queixar-me, cridar o el que sigui. Però això no vol dir que no tingui sentiments.

En certa manera sóc igual que el meu avi. De fet, suposo que no és casualitat. Al cap i a la fi, ma mare també és igual. Ell sempre estava callat, no deia mai res. Recordo que la meva àvia sempre deia coses i deia "total, tampoc se n'entera". Però ell se n'enterava. "Total, a ell li és igual". Però a ell no li era igual. I ho dic com si jo pogués llegir el seu pensament. I no puc. Però puc reconèixer en els seus gestos els mateixos gestos que faig jo. Puc reconèixer la seva manera de fer-se el tonto, perquè jo faig el mateix. De fet, la meva mare també ho fa, però no tan marcat com ell i jo.

De petita em creia a la meva àvia. Tota la vida he vist com al meu avi se'l deixava de banda. "Total, no s'entera de res." "Total, no parla". "Total, què? Si a ell li és igual".

I jo... Jo m'adono que vaig pel mateix camí. A l'Estranya se li poden dir coses molt lletges, perquè total, a ella no li importa. Ella no té sentiments. A ella no li importa el que passi a l'altra gent. A ella no li importa res. Ella viu al seu món i la resta no li importa. Ella està tot el dia tancada, fent el que sigui, i no li importa el que passa.

Però jo sé que no és veritat.

A l'Estranya no l'afecta res.

Però jo sé que no és veritat.

Avui m'he trobat a molt poques persones, però sembla que tothom tenia el mateix propòsit: a l'Estranya se li pot fer de tot, perquè igualment no té sentiments. Total, a ella li serà igual.

A l'Estranya li serà igual esperar algú durant dues hores. Algú que ahir mateix li va dir que avui vindria. Total, segur que li és igual que no apareixi.

A l'Estranya li serà igual que es trobi algú pel carrer i li giri la cara. Total, a ella no li importa.

A l'Estranya li serà igual que es posi a parlar amb algú i la ignori completament. No només que la ignori, sinó que quan ella aparegui, aquesta persona desaparegui. Total, a ella no li importarà. Total, no és el primer cop que ho faig, i si l'altre cop no em va muntar cap numeret, ara tampoc ho farà. Segur que li és igual.

A l'Estranya li serà igual que obri la boca i, mentre ella xerra, algú es posi a xerrar, de forma que ella hagi de callar i al callar s'adoni que ningú escoltava el que deia.

A l'Estranya li serà igual.

Però jo sé que no és veritat.