No sóc bona jutjant a les persones el primer cop que les veig. Però hi ha una cosa en la que, si puc, em fixo: la lletra que fan. De fet, un cop he vist la lletra d'algú, és bastant difícil que me n'oblidi i que al veure alguna cosa escrita per aquesta persona no sàpiga que és escrit seu. Abans que res, ja aclareixo que no en veig poques, de coses escrites a mà, tot i que ara és difícil que algú escrigui a mà.
No és que jo sàpiga de grafologia. De fet, no en tinc ni idea. Bé, suposo que en sé el que en sap més o menys tothom: que si la lletra tira cap amunt, que si tira cap avall... I aquí s’acaba el que jo en sé de grafologia.
Tot i així, m’agrada mirar la lletra de la gent. No sé com m’ho faig, però normalment l’encerto. Quan una lletra m’agrada, la persona m’agrada, i a l’inversa. M’equivoco molt poques vegades. Fins i tot quan algú diu "mira quina lletra més maca!", jo puc ser capaç de que no m'agradi (i a la inversa). No a tots ens han d'agradar les mateixes lletres, ni les que tinguin millor cal·ligrafia, ni les que estiguin menys tatxades.
Que això ho dic perquè ja sé abans de mirar la lletra com és la persona? Doncs no. Fa uns mesos vaig conèixer una persona. De seguida em va caure bé. Fa poc, vaig veure una cosa escrita per aquesta persona. El primer que vaig pensar va ser: “com m’agrada aquesta lletra!” Llavors vaig saber que era seva.
Una lletra pot dir moltes coses d’una persona, sense pensar en grafologia. Hi ha aquella lletra de la gent gran, tan recargolada. Els van ensenyar a fer-la així. També hi ha la lletra dels nens, una mica tremolosa (i ben tatxada, en alguns casos). Lletres grans, lletres petites. Lletres arrodonides, lletres allargassades, lletres anguloses. Escrits nets, escrits tatxats. Línies rectes, línies que van de tort. Escrits amb ganes, escrits sense ganes. Gent que escriu amb negre, blau, verd, vermell, taronja...
Que quines lletres m’agraden i quines no? Bé, això no ho diré pas. Perquè, sabent que em miro la lletra de la gent, i sabent quin tipus de lletra m'agrada (i, sobretot, no m'agrada) algú podria manipular la lletra, per tirar-me la teoria per terra. Però el que sí puc dir és com és la meva lletra: petita, arrodonida, inclinada cap a l’esquerra, les línies inclinades cap a dalt (no diu la grafologia que això ho fan les persones optimistes? Ara resultarà que sóc optimista i tot!)
Que si m'agrada la meva lletra? Sí, sí que m'agrada. Això vol dir que el meu caràcter m'agrada? Ai, que ja em torno a embolicar sola...
dimarts, 18 d’octubre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Comparteixo el teu interès per la lletra de les persones. De vegades, veient la cal·ligrafia d’alguna persona desconeguda, tinc la sensació que m’hi trobo més proper, que la puc conèixer més que a partir d’una fotografia, que només mostra l’exterior. La lletra de cadascú és el resultat de tot un procés que s’ha anat acumulant-se i canviant al llarg del temps. M’imagino aquesta màgia que fa que el pensament adquireixi forma a poc a poc, les pauses, els canvis de traç segons l’estat d’ànim... Les firmes: des de la complicació extrema a la pura simplicitat...
Per cert, Estranya, aquesta inclinació a l’esquerra de la teva lletra: tancament, fredor, una certa crueltat? :)
Aplaudiments pel recitat de "La Pàtria" de l'Aribau.
nenis!!! jo faig molta mala lletra, però ara que faig veure que faig de mestra l'he de fer ben lligadeta i boniqueta!!! com de llibre de nens petits... jeje he de donar bon exemple... tot i que no en sóc massa...:)
Ui, pere, això del tancament, fredor, certa crueltat... Doncs no ho sé, ja podria ser. Mai se sap.
imma, jo no faig massa mala lletra, perquè de petita (època d'anar a la guarderia) em van fer molts quaderns de cal.ligrafia. Però sí, has de fer bona lletra, que així els nens t'agafaran d'exemple :-)
Marededeu, sort que poca gent veu la meva lletra. Es tot un "poema". A mes, ultimament tinc la tendencia a fer les lletres sense connexio entre elles. No vull ni pensar que deu voler dir...
No t'has d'avergonyir de la teva lletra, solarist. Cadascú fa la lletra que fa, i som pocs els que ens hi fixem, en les lletres. A més, ja ho he dit, no a tothom li agraden els mateixos tipus de lletra. Per exemple, a mi hi ha un tipus de lletra que molta gent considera "mala lletra", però que a mi m'agrada, perquè té un encant especial. Ara, això de fer les lletres sense connexió entre elles... no tinc ni idea de què vol dir (potser en pere ho sap i si es passa per aquí ens ho dirà?), però a mi em provoca una mica de mal rotllo. És clar que hauria de veure la lletra per dir-ho millor, però normalment, si les lletres de les paraules són inconnexes, la lletra no m'agrada massa.
Mira, ja tens un anàlisi grafològic de pacotilla, i sense haver vist la teva lletra!
Publica un comentari a l'entrada