dijous, 20 d’octubre de 2005

- Què fas, donant-te cops de cap a la paret?
- És que sóc un desastre!
- Què has fet, ara?
- No preguntis què he fet, sinó què he tornat a fer.
- Què has tornat a fer?
- M'he comprat un llibre que tenia a la llista de llibres per llegir. No, no riguis. Prou de catxondejar-se de mi, que això només ho puc fer jo!
- Però, no fa massa que et va passar el mateix, no?
- Sí, i ara que ja tenia els llibres col.locats, torno a fer el mateix. No tinc remei. I ara, què en faig, del llibre?
- Col.locar-lo a la mateixa persona?
- Ui, no.
- Per què, no?
- Perquè el comentari que em va fer quan li vaig donar els llibres em va desesperar bastant.
- Per què?
- És igual, val més deixar-ho estar.
- Per què no m'ho vols dir?
- Perquè la va dir tan grossa que si ho posés aquí i per casualitat ho trobés, sabria que va ser ell qui la va dir.
- Ah. Tan grossa, la va dir?
- Bastant... Bé, potser tampoc tant. Però sí, la va dir bastant grossa.
- I aquest llibre que has comprat repetit de què va?
- Més o menys del mateix. A sobre, sóc tan burra que he comprat la mateixa edició i tot! Amb la mateixa portada, tot i igual.
- Així te'l pots llegir dues vegades.
- Vés quina gràcia que fas! No has trobat cap broma més graciosa?
- El verdader problema no és que t'hagis tornat a comprar un llibre dues vegades, veritat?
- Eh?
- No parlaries per mi només pel llibre que t'has comprat dues vegades, veritat?
- Per què ho dius?
- T'importa gaire, això del llibre?
- Quan ho he vist, m'he empipat bastant amb mi mateixa. Per idiota. Però ara ja està. Quan pugui, li donaré a algú. Espero que amb més encert que l'altra vegada. I això serà tot. No és greu. L'únic problema serà trobar algú a qui li pugui interessar el llibre, que ja veig que és difícil. Però no és res que em preocupi excessivament.
- I aleshores, on és el problema?
- En la meva memòria? És una mica preocupant que faci aquestes coses un cop rere l'altre. Un dia em deixaré el cap o me'l compraré dos cops!
- Però amb la pila de llibres que tens per llegir, és normal que et passin aquestes coses.
- Ui, no ho sé pas.
- Repeteixo: aquest no és el problema, veritat?
- Crec que no. Però... ja te l'explicaré algun altre dia!
- I em deixes així sense explicar-m'ho?
- Doncs sí.
- Doncs ja veurem si el pròxim dia que vulguis consell apareixo...