dimarts, 18 d’octubre de 2005

Plou

Sempre m'ha agradat que plogui. M'agrada quan plou i sóc a casa, mirant per la finestra, veient com cau l'aigua. M'agrada quan plou a la nit i estic al llit, sentint la fressa de la pluja. M'agrada quan sóc al carrer i no porto res de valor a sobre, i camino per sota la pluja, mentre em mullo (llavors em queixo que em costa poc de costipar-me). M'agrada veure com trona i llampega des de casa, com en un moment es passa de la foscor absoluta a una llum encegadora que ho il.lumina tot per un segon, i com torna la foscor al moment.

Feia molt que no plovia. Però aquests dies no m'agrada que plogui. La primera nit que va ploure, que va portar tants problemes a la costa, me la vaig passar sense poder aclucar els ulls. No em feia gens de gràcia que plogués. Des de llavors, gairebé no ha parat de ploure. La meva mare, a qui també li agrada molt la pluja, aquest matí es queixava del mateix. Avui (com els últims dies) les dues ens hem aixecat tard. No és normal. Ni que ella ni jo dormim massa. Però és el que hi ha.

Quan anava cap a la feina, plovia. Com no. Però no plovia massa. En el meu estat de mig zombie (o de zombie del tot), anava mirant el neteja-parabrises (es diu així?) Té tres moviments: un que és molt ràpid, per quan cau una cortina d'aigua, i que gairebé no utilitzo mai. Els altres dos són els que més utilitzo: un de seguit, per quan plou bastant, i un d'intermitent, per quan cauen quatre gotes. El problema és quan cauen més de quatre gotes, però no plou gaire. M'he entretingut a comptar quant de temps trigava l'intermitent: s'està sis segons parat. El temps suficient perquè ja no t'hi vegis si plou una mica. Però quan no plou massa, el seguit em posa nerviosa, perquè no cal. Només hi ha 3 posicions, però jo trobo a faltar una posició intermitja, que sigui intermitent i que es pari uns 3 o 4 segons només. No m'estranyaria que el temps es pogués canviar d'alguna forma, però si és que es pot, jo no ho sé fer. Quan venia cap aquí, pensant en tot això, m'ha vingut al cap un "trabalenguas" (avui tinc el dia per buscar al diccionari, però no tinc esma de fer-ho, així que ho deixo tal qual). Té moltes variants, però la que més he sentit és:

Plou, però plou poc,
però per lo poc que plou
plou prou.

Sembla que el meu neteja-parabrises diu el mateix: plou massa per la posició 1, però massa poc per la posició 2.

Per sort, els anuncis del combo encara em fan riure. Jo no jugo a la loteria. Va en contra dels meus principis. He tingut moltes discusions sobre aquest tema amb la família. Perquè, al cap i a la fi, no és més que una forma per enriquir el govern. És clar que si la gent juga, millor. Quants més diners recaudi l'estat per la loteria, menys impostos pagaré jo. Això sí, els anuncis del Combo són boníssims. Ja ho diuen: compte amb el que desitges!

Seguint amb els anuncis, avui he sentit un anunci d'una òptica de Girona, en el que deia una cosa semblant a: "Oi que no tens només un bolso? Oi que no tens només unes sabates? Llavors, per què tens només unes ulleres?" Anava amb el cotxe, comptant els segons que trigava el neteja-parabrises a tornar a netejar i m'he posat a riure. Jo només tinc unes sabates (i feina que em va costar trobar-ne unes!), només tinc un bolso (a veure, si en tens dos, llavors sempre has d'anar fent trasllats de coses i te'n deixes la meitat pel camí... jo passo). Però tinc... 3 ulleres! Les que porto sempre, les de recanvi al cotxe, i les de Sol, que també estan graduades. Em sembla que jo no estic feta pels anuncis esteorotipats.

Continua plovent. O ploguent, com dic jo. Algun dia sortirà el Sol. Tot i que em sembla que no vull que surti, almenys no encara. Per què ni jo mateixa sé el que vull?