dimecres, 26 d’octubre de 2005

Televisió

Mentre feia un descans de la feina (a vegades, un descans va bé: quan hi tornes es veu tot molt més clar), he entrat a catapings. I he llegit el post d'avui d'en pere. Mentre l'anava llegint, anava pensant i pensant...

He sentit parlar a algú de Ventdelplà, però ni idea de què va. L'altre dia algú em va dir alguna cosa de Lo Cartanyà i ni tan sols sabia què era. Anava llegint i pensava en quin va ser l'últim moment que vaig mirar la televisió. Si trec les notícies que em miro mentre esmorzo (al mateix temps que faig alguns mots encreuats o algun altre tipus de passatemps), les notícies que miro quan dino (si és que sóc a casa, que només passa un o dos dies a la setmana) o les notícies de l'hora de sopar (si, ja ho sé, miro massa telediaris), no recordo quin va ser l'últim dia que vaig mirar la tele.

Ni tan sols me n'adonava que no mirava la tele. Simplement, és un aparatet que està allà, que no m'interessa. Em passo tot el dia escoltant la radio. Miro la tele a les hores de menjar. Però si estic sola, mentre menjo faig passatemps a l'hora que menjo (sí, ja ho sé, no s'hauria de fer, però ja que s'ha de menjar, es pot aprofitar per exercitar una mica la ment), així que no faig massa cas a la tele. I si no estic sola, tampoc faig massa cas a la tele.

La tele ha desaparegut de la meva vida. Només la miro en comptats moments. I perquè a la cuina no hi ha radio, perquè sinó segurament escoltaria la radio a les hores dels àpats. Al cap i a la fi, quan la tinc engegada, només l'escolto, no la miro mai. I sóc molt feliç així. Qui necessita la tele?