Són dos quarts de sis. Intento posar-me a treballar, però sé que no podré.
A tres quarts de sis he de marxar. He d'anar a un lloc que em sol agradar anar, però que avui em molesta. Dues hores de parada. I jo amb les coses a mig fer!
Aquesta tarda m'ha tornat a agafar un altre atac de nervis, quan he anat a fer una cosa i l'ordenador m'ha dit que si la volia, que la fes jo. Al final he hagut de donar una volta enorme, però l'he acabat fent :-)
Estic contenta. No, no sé si estic contenta. Tinc moltes ganes. Ganes de moltes coses. Sé que no puc continuar amb aquest ritme, perquè si continuo amb aquest ritme, cauré d'un moment a un altre. He de seguir amb el meu ritme pausat i seguit.
Però de moment vaig fent, ràpid.
No sé si dic paraules connexes o inconnexes. No en tinc ni idea. I sé que hauria de rellegir-ho o no publicar-ho, però tant se me'n fa. No vindrà d'una anada d'olla. I aquí almenys puc escriure en català i puc escriure a raig.
He de reconèixer que estic cansada. Però també he de reconèixer que les dues hores que "perderé" m'aniran molt bé. Bé, de fet seran dues hores i mitja, però ja compto amb què mitja hora ja li estic normalment per arribar a casa. A vegades més i tot.
M'anirà bé el passeig.
Com deia una persona en un comentari en un dels 3 blogs que he mirat aquests últims dies, jo també tinc ganes de conèixer gent nova. Tinc ganes de conèixer més gent. Gent nova. Noves coses. Acabar coses. Començar-ne de noves.
Estic cansada, però tinc ganes de fer moltes coses. Però potser no tinc temps.
Ja no sé què dic. I aviat he de marxar.
Vull seguir treballant fins a caure rendida als vespres.
Vull conèixer nova gent. I no m'importa que em torni a fotre hòsties (ai, ai, ai! Val més que pari).
Vull moltíssimes coses.
Però ara... ara un bon descans de dues hores i mitja. Amb caminada inclosa :-)
dimecres, 27 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Hola Llum, però a vegades és amb gent coneguda quan et fots les hòsties més grosses... a qui no li ha passat això? (perdò si fico la pota escrivint català)
Sí, Llum. Estem igual. També tinc ganes de moltes coses. De conèixer gent nova, d'escoltar música, de començar el semestre a la UOC (demà, bé!), d'anar a concerts, de... en fi. Una de les properes coses que vull fer és acostumar-me a anar córrer un parell de dies la setmana. Aprofitem-se d'aquest estat d'ànim! :)
Doncs ara que ho dius, segur que tens raó, Pelícano. És la gent coneguda la que et fa tenir les hòsties més grosses. Però la gent coneguda abans era desconeguda i un dia la vas conèixer...
Sí, Tirai, s'ha d'aprofitar! A córrer un parell de dies a la setmana? Ai! Qui pogués!!!
Amb el ritme de feina que portes, aquests descansos es fan necessaris, que si no pots parar boja. Espero que els terminis es compleixin. Ja et dic que els meus no ho fan.
Sí, és clar, sense els descansos em tornaria boja. Només que... fa temps no els necessitava tant :-( Els meus terminis no es compleixen ni a la de tres :-(
Publica un comentari a l'entrada