divendres, 29 de febrer de 2008

I... una setmana més tard...

M'assec a la butaca, amb el portàtil a la falda. Ahir no ho vaig fer en tot el dia, i avui...

Tinc molta son i són quarts de quatre de la tarda. Però estic contenta, i suposo que això és el que compta.

El peu em fa un mal horrible, però he decidit que tornaré a anar al metge, això no pot continuar així.

Tinc aquella sensació de quan has acabat de fer un munt de coses, aquella sensació de descans. Tot i que sé que en falten moltes per acabar, ara em poso a respirar. He d'acabar unes coses abans de dilluns, però ho faré demà, i després tindré el diumenge per respirar.

Tinc el cap fet un embolic, i suposo que ara seria una bona estona per pensar. Però el cap està tan cansat, que diu que ja pensarà demà. Suposo que això és bo i dolent a la vegada. D'una banda, no pensar en el meu cas és bo, però de l'altra...

I m'adono que no estic nerviosa. La setmana que ve he de conèixer al que podríem anomenar "el meu aprenent". O sigui, que el meu jefe me l'envia perquè jo en sigui la jefa. Ein? D'això se'n diu... bé, jo en dic alguna cosa, però tampoc quedaria massa bé dir-ho. Com puc tenir jo un aprenent? Mare meva!

Ara toca agafar aire. Molt d'aire. La setmana que ve s'assemblarà molt a aquesta. Però... me n'alegro!

Ah, sí, una pregunta per nota: què tenen en comú Kiev, Praga i Riga? Espero una resposta positiva d'aquí a poc... :-)

8 comentaris:

francesc ha dit...

Bon cap de setmana!!
Un viatge per les Repúbliques Báltiques??

aina ha dit...

respira, doncs, i fes-ho amb força... que els divendres són per pensar en dissabtes i no pas en dilluns :)

(a mi aquesta setmana m'ha tornat a fer mal el peu... curiós, oi? també aniré al metge. espero que ens vagi bé)

Llum ha dit...

Bon cap de setmana a tu també, Francesc! Ui... no ben bé, però t'hi acostes :-) Tot i que suposo que no era massa difícil.

aina, pot ser que sigui el temps, el culpable d'això del peu? I d'acord, ara ja penso en dissabte :-)

Laia ha dit...

Doncs me n'alegro que ja hagis pogut acabar tota la feina (o gairebé tota!) I pel poc que en pugui saber de tu, segur que tens moltes coses a ensenyar :-)... i molts disposats a escoltar-te!

XeXu ha dit...

Tenen en comú que són capitals de països que han esdevingut independents o escindits en els últims temps. Et serveix? Si no, hauràs de donar més explicacions.

Per què no pots tenir algú al teu càrrec? Algú a qui ensenyar les coses que saps, i que n'aprengui? Te n'acabaràs sortint, n'estic segur.

Llum ha dit...

Mmm... No tota, Laia, no tota. Però unes quantes coses s'han fet :-) I bé, jo no em crec que tingui coses a ensenyar, però s'intentarà...

Tu t'hi allunyes una mica més, XeXu. Explicacions? Al maig, espero. No sé si me n'acabaré sortint, però fa por, això de la persona... Veurem...

Jo Mateixa ha dit...

Cuida el peu i fes el favor d'anar al metge eh, no siguis tonta i escolta...pel que fa a l'aprenenta, portet be eh, no siguis dolentota amb ella (es ella o ell??)

Jejejejejejejeje.

Petonets!!!!

Llum ha dit...

L'aprenent és ell...