No podia deixar passar avui sense fer-li un post. Que serà molt curtet. Perquè estic molt cansada i he arribat fa poquíssim a casa. I tenia un munt de coses a dir, però seran demà, o demà passat, o l'altre. Com puc haver tingut avui tantes coses a explicar?
He arribat a casa tard. Tardíssim. Pel camí m'he trobat boira. He maleit la boira, i el fet que fes tant de temps que no plovia i s'hagi hagut d'anar a posar a ploure just el dia de l'eclipsi.
He deixat el cotxe a davant del garatge i... I allà estava. Com molts altres dies. Imponent. Mirant-me. Amb tota la seva plenitud. Els núvols li han deixat un espai, i s'ha mostrat, tota plena.
He somrigut i només he pogut pensar una cosa: ho saps, que aquesta nit et privarem de la llum? Sí, nosaltres ens interposarem en el camí que fa la llum del Sol fins a tu i... et quedaràs a les fosques. Ho saps? N'ets conscient?
dimecres, 20 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
4 comentaris:
És cert, avui la lluna està espectacular. M'agradaria poder-lo veure, però crec que serà massa tard quan sigui ben visible. Potser amb sort encara el veuré començar.
Que bonic, reina, quina dolçor...jo he pensat el mateix, avui, que hi haurà un eclipsi, no podré veure la lluna desaparéixer poc a a poquet, pel plaer de tornar-la a veure... Ara, que, a les quatre de la matinada, no sé si m'hauria aixecat, que propòsits ja en faig, però complir-los.... Petons!
i la pruna ??? ... salut
El vas poder veure, XeXu? Aquí estava núvol.
Gràcies, Zel! Bé, la veritat és que va ser una pena això dels núvols.
Sí, mossèn, la pruna!
Publica un comentari a l'entrada