dissabte, 16 de febrer de 2008

A bones hores...

A bones hores m'adono que no m'agrada la situació. A bones hores m'adono que encara em continua important el que facis.

Torno enrere i penso en la força que em va ajudar a véncer la por ara fa unes tres setmanes. Sí, sé exactament quina va ser la força. Aquell dia també ho sabia. Ho sabia perfectament, malgrat que hi ha coses que a vegades prefereixo guardar-me-les per mi.

Aquell dia, tan bon punt em vaig aixecar, vaig saber d'on trauria la força. Vaig saber que tenia una gran força a dins, i que l'havia d'utilitzar.

Ara em sap greu. Ara em sap greu no haver tingut la conversa dels dissabtes. Bé, ja ho sé, no t'importa el més mínim la conversa dels dissabtes. Però a mi sí.

Sí, ja ho sé, he de deixar de pensar en la conversa dels dissabtes. Ho sé. Però això vol dir que també he de deixar la conversa dels diumenges. I em sap greu.

Em sap greu perquè les converses dels dissabtes i els diumenges les tinc amb molta gent. Bé, depèn del que vulgui dir molta gent. Amb unes 10 persones (maneta amunt, maneta avall). I aquesta setmana he tingut la del dissabte amb totes aquestes persones. Però...

Però suposo que sempre volem el que no tenim. No, no és això. Suposo que hi ha coses que trobem a faltar més que d'altres.

Ho sé, he passat uns dies molt seca. I ara em sap greu. I em sap greu perquè avui pensava que estava bé, però ara em sento malament. Malauradament, les vuit del vespre ja és massa tard per arreglar alguna cosa el mateix dissabte. I quarts d'onze encara més. Ja no ho arreglaré abans de diumenge. I vés a saber si més enllà i tot.

D'acord, no sóc l'única que pot començar la conversa. Però si a mi fes uns quants dies que mig m'ignoressin, tampoc diria res. D'acord, t'he mig ignorat. I no vull començar a tirar enrere. No val la pena. Estava de mal humor (o digues-li com vulguis) i no era la Llum de sempre.

Ara em sap greu. Tornaria una mica enrere en el temps. I no seria tan seca.

Però això ja no sé solució. Ja no es resoldrà fins demà. I jo no volia que passés això.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Si són converses, s'han de mantenir, que no es perdin, que segur que són bones i enriquidores. I mai és tard per arreglar alguna cosa que s'ha espatllat.

Tirai ha dit...

Ostres! Podria ser que la conversa dels dissabtes li importi més del que sembla. I, mira, aquest cop, estic d'acord amb el XeXu mai és tard per arreglar-ho! Bé, quan llegeixis això ja haurà passat tot això, però espero que hagis pogut mantenir la conversa dels diumenges! :-)

Llum ha dit...

No ho sé, nois, ara estic bastant a baix. Ja sabia que passaria. No tenia forces, i a sobre m'he marejat al cotxe i ara fins i tot em trobo malament.

No hi haurà conversa de diumenge, ni res de res. Segurament, ni la conversa de dissabte ni la de diumenge tenen el mínim interès. En fi, què hi farem.