dijous, 7 de febrer de 2008

... i 1000!


Avui fa precisament 3 anys, 3 mesos i 3 dies que, després d'haver-me passat uns dies mirant blogs d'altra gent, vaig decidir que per què no n'obria un.

No sabia on anava. Encara ara segueixo sense saber on vaig. Escric, escric, escric, i sovint penso que hauria d'haver escrit molt menys.

M'ha fet gràcia esperar fins avui per fer aquest post número 1000. No, de fet no és que m'hagi fet gràcia. És que no volia que fos un post depriment, almenys el 1000 no volia que fos depriment. I aquest parell de dies m'han anat molt bé.

1000? De veritat he escrit 1000 posts? No m'ho puc creure! 1000 posts! Si em sembla que no sé comptar fins a 1000. El que està clar és que no hi he comptat mai, fins a 1000. Segurament hi hagi un munt de números de l'1 al 1000 que no hagi dit mai en veu alta, i que ni tan sols hagi pensat conscientment. Però el post amb aquest número existeix. Se'm fa estrany.

Bé, podria comptar fins a mil, però a número per segon hi estaria més d'un quart d'hora. Em sembla que no val la pena.

1000? Buf!

Per què ens agrada cel.lebrar els números rodons? Encara recordo el dia que vaig cel.lebrar els meus 10000 dies de vida. Queden molts dies fins que pugui tornar a cel.lebrar un nombre de dies rodó, si és que hi arribo!

Des que em vaig adonar que arribaria als 1000 posts em vaig posar a pensar. Vaig pensar en tota la gent que ha anat apareixent i desapareixent. I em va venir una frase al cap. "L'amor se'n va, però ella es queda." Aquests dies he tingut un record per gent que han marxat i que no n'he tornat a saber res. Què se'n deu haver fet de ...? I de ...? És clar que jo també he fet un parell de salts de blog. Però miro enrere i m'agradaria que alguna d'aquestes persones veiés els meus 1000 posts. No, tots 1000 posts no, sinó aquest post, el que fa 1000. 1000? Com he arribat fins aquí?

1190 dies. Surto a post gairebé diari. Em sembla que estic una mica malalta. Una mica massa, vull dir.

Al principi volia ser anònima del tot. Però vaig sortir a la llum (ejem... no tornaré a fer acudits dolents...) He de reconèixer que he conegut cara a cara a cinc blocaires. Sí, cinc. No sé si són pocs o són molts. Només puc dir que, dels cinc, tres van desaparèixer amb una velocitat més o menys ràpida des d'aquell moment. Un 60%... Definitivament, és una gran ajuda per la meva autoconfiança, ja de per sí a dalt de tot...

Ahir vaig anar a parar a un post (a veure qui és el maco que el troba, entre els 1000!) on un anònim (es pot parlar d'anònims en el món blocaire, on molts ho som, més o menys?) es ficava amb mi. Va ser un dia molt dolent. El post era molt depriment. Tenia raó d'escriure allò, no em posaré a dir el perquè. L'anònim em deia que per què era tan infeliç, que si de veritat em feia feliç mostrar tota aquesta infelicitat. El primer que vaig pensar va ser que vaja, el que em faltava per sentir per acabar-me d'animar. Però he de reconèixer que tenia tota la raó del món. Per què hi ha més posts infeliços que feliços? Realment sóc tan infeliç? No, no m'ho vull plantejar.

I a partir de demà o de quan sigui començaré a comptar. 1001, 1002, 1003... I, què? Segueixo com el primer dia, escrivint dia a dia, quan tinc alguna cosa per explicar. O no.

Sé que podria fer el propòsit de semblar més feliç. Però sé que no el compliria.

3 anys, 3 mesos i 3 dies. 1000 posts. Sempre m'ha agradat comptar les coses. No negaré que he factoritzat el 1190. M'ha agradat més la factorització de 1189, però eren 3 anys, 3 mesos i 2 dies... no podia pas ser!

Aquests dies he volgut recordar una mica aquella noia que escrivia fa 3 anys. Però suposo que és una cosa que hagués hagut de fer jo sola. Ara, abans no arribi als 10000, tinc temps :-)

També he pensat que m'agradaria marxar. Marxar i tornar a començar. Un altre lloc, un altre nom. 1000 posts aquí i recomençar en un altre lloc, des de l'1. Des del complet anonimat. Però la gent em reté. A més, a qui vull enganyar? On em puc amagar i que ningú em reconegui? Ja ho vaig intentar un cop i... D'acord, no ho vaig intentar del tot, però gairebé. I...

Tot i així, sovint tinc ganes de deixar aquesta caseta i obrir-ne una altra. Avisant, és clar. Una mica com tenir una joguina nova, un nou lloc.

De fet, fa un parell de dies que tinc una joguina nova. Però em sembla que no ens entendrem pas... Com es pot posar un límit de 140 caràcters? Que no has començat a dir res i ja comença a estar allò de tots colors i no et deixa escriure més!!! No, ara seriosament, crec que això dels 1000 posts m'ha de fer moderar. És més, tenia una cosa pendent, així que m'he de moderar una mica a partir d'ara. Que sinó no hi ha manera! Ja he reduit la lectura, però suposo que hauré de reduir també l'escriptura.

Però això és tot un altre tema. Avui és el post 1000. Encara no em crec que hagi arribat fins aquí. Segur que el blogger està equivocat i en realitat en porto molts menys. Segur. És que... 1000 posts? Mare meva!

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Blogger no s'equivoca, no. 1000 posts, és que ets l'hòstia! M'encanta ser aquí per viure aquest moment, aquesta xifra és molt seriosa, i segur que pocs hi han arribat, com a mínim, que escriguin tant com tu.

No marxis, on et vols amagar? A més, encara que canviïs de servidor de blog, seguiràs tenint un bagatge de 1000 posts, això ja no t'ho treu ningú. A més, amb el nom que sigui, seguiràs sent tu, així que no crec que calgui que marxis de casa teva un cop més. Fes reformes si vols, adapta-t'ho tant com vulguis, però em faria molta pena que 'Quan el Sol es pon...'tanqués la paradeta. Què vols, jo vaig arribar quan ja estaves aquí, i he agafat estimació a aquest lloc...

Felicitats, t'ho mereixes, ets una crack. Quan arribis a 10000, espero estar aquí per poder-te felicitar també. Ja no queda tant. Som-hi!

Clara ha dit...

No has de pensar en la gent que ha marxat, si no en els que ens hem quedat.
Felicitats!

Tirai ha dit...

1000! Moltes felicitats! Són molts! Però segur que són mil, perquè amb el ritme que portes! :-)

Alasanid ha dit...

Moltes felicitats, avui és un dia per deixar-se dur la felicitat.

Més amunt deies que mai hi havies arribat, jo de petit és com m'entretenia quan havia d'esperar sol a algun lloc o algun viatge amb autocar... Ja sóc temps passats ara.

PS: Sempre em pregunto per què ens agrada celebrar els números rodons, potser és perquè són rodons. Si el nostre sistema no fos en base 10 els celebrariem de manera diferent però també ho fariem en números rodons... Som així...

aina ha dit...

osti! 1000?! felicitats!!
ara que, amb el teu ritme, no m'estranya!

(jo tinc quasi la mateixa edat de bloc que tu i ni la meitat de posts!)

i a mi em sembla que sempre tindrem, tots plegats, ganes de plegar paradetes i obrir-ne de noves... i també em sembla que tots et seguirem allà on vagis, que el lloc és el menys important de tot :)

(però avisa, eh?)

Laia ha dit...

moltes felicitaaaaaaats!! Déu n'hi do... mil posts! Però ara que ha tornat la llum, per què vols canviar de paradeta? sempre el pots modificar al teu gust com diu en xexu, i així tens la sensació de "canviar d'aires" . Però a mi el bloc m'agrada...

I no crec que sigui un bloc trist, sinó que ne moments d'estrès o quan et sents malament, t'agrada explicar-ho a algú... I qui millor algú que no coneixes gaire, que és qui sap on i que simplement et llegirà, sense recriminar-te res ni estar-te tot el dia a sobre amb el: què et paaaassa, què et passsa...????????

Doncs per això escrivim al bloc si estem malament! perquè és una teràpia... genial.

Un peto moolt gros i fins al 2000!! :D per cert, molt maca la Maia al dibuix de dalt ^^

Terra ha dit...

Ostres tu, em sembla que no n'hi ha gaires que hagin fet 1000 posts! És que són MOLTS posts!
Moltes felicitats Llum!!

Llum ha dit...

Moltes gràcies a tots!

XeXu, ja sé que blogger no s'equivoca. Però espanta... No ho sé, m'agradaria un nom millor, però... de moment em quedo...

Home, Clara, aquests dies que he estat recordant, és inevitable pensar en els que han marxat.

Sí, Tirai, segur que són 1000... però tot i així, semblen molts!

Ostres, Alasanid! En un viatge en autobús podies arribar fins a 1000 i molt més! Seria xul.lo que els nostres números rodons fossin un número primer. No sé, 11, com la Maia? :-)

I tant que avisaré si canvio, aina! Que a tu t'he avisat sempre! :-) Però sí, jo tinc ganes sempre d'obrir nous llocs. No sé... Però, com ja he dit més amunt, de moment em quedo.

Ei, Laia, has vist a la Maia!!! Jeje! Sí, és ella, que segueix el tren dels 1000 posts :-) Veus? El post 1000 el podria haver fet ella... M'ha agradat la teva explicació sobre els posts tristos!

Sí, Terra, tu ho has dit: són MOLTS posts!

Jo Mateixa ha dit...

Tia perdona eh, però ets la polla com diria un que jo conec, uauuuuu, 1000 posts, 3 any, 3 mesos i 3 dies al peu del cano, ets la number one, ets una maquina, ets collonuda!!!!!!

Moltissimes felicitats dolça, de tot cor, una abraçada enorme!!!!!!

Zincpiritione ha dit...

Felicitats pels mil!!!!!! Dels meus blocaires de referència deus ser la que més en porta!

Tal com va tot, que s'obren i es tanquen blocs a la velocitat de la llum, arribar als 1000 posts és cosa ben estranya! ;)

Felicitats de nou i... cap als 10000!

SHADOW ha dit...

Moltes felicitats, Llum i estic contenta d'haver-te trobat en el meu camí. Espero seguir llegint-te i rebent les teves visites si et ve de gust quan en facis 2000, 3000... Un petonàs

pere ha dit...

A vuere, quants n'he llegit d'aquests mil? Molts, molts. I continua sent un plaer llegir-te!

Dan ha dit...

Mil? ... MIL?!!!!
Quina Canya! Ja has muntat una festa per celebrar-ho?
I el que deien per aquí, ara calcula-ho en base 12 a veure quan es el proper numero rodó.
FELICITATS

Llum ha dit...

Altre cop moltes gràcies a tots.

Jo Mateixa, no sóc la polla... és que tinc massa vici :-) I ja són 1001 posts :-D

Zinc, jo també he obert i tancat blogs a la velocitat de la llum :-) Ja és ben estrany, ja! Deu ser que estic a la Lluna ;-)

Ui, Shadow. 2000, 3000... queden molt lluny!!!

pere, doncs jo n'he llegit... 1001? :-D

Sí, Dan, ens en vam anar de festa amb la Maia i el porquet groc. Una juerga... no vegis! Però com ets! Aquí, provocant al personal! En base 12? En base 12, dius? En base 12 n'he escrit 6A5. Me'n falten 726 pel proper número rodó. Però... la Maia té 11 dits, no? Per ella els números rodons són en base 11... Me'n falten 330... un anyet? :-)

El veí de dalt ha dit...

MIl???? Si algun dia hi arribo, tu ja en duràs...un milió? Felicitats al 3, 3 i 3.

Llum ha dit...

Gràcies, veí!

Home... un milió? No viuré pas tants de dies!!!