dilluns, 18 de febrer de 2008

Com una porqueta

Quan finalment acabo allò que vaig dir que no deixaria sense acabar avui, m'aixeco de la cadira. I el primer que se m'acudeix pensar no és pas que estic contenta amb mi mateixa per haver-ho acabat, tot i el sobresforç que he hagut de fer. No, el que se m'acudeix de pensar és que semblo una porqueta.

I em dic a mi mateixa que no tinc 10 anys per acabar el dia tan bruta.

A primera hora del matí m'he tirat un esborrador per sobre. Sí, havia de ser a primera hora del matí. No podia ser a mitja tarda, quan ja només em trobaré poques persones. Havia de ser a primera hora del matí, i davant de tota una classe plena de gent.

És que m'he emocionat. I estava fent una cosa tan emocionada que... que no he vist l'esborrador. Patapam! I apa, tota bruta de dalt a baix. I jo que continuo explicant sense collir l'esborrador. Perquè el que explicava era molt interessant. Que qui m'escoltava ho trobés interessant o no, és una altra cosa. Però és que acabàvem d'arribar a un mateix lloc per dos camins diferents, i estava explicant que tant agafant un camí com agafant l'altre s'arriba al mateix lloc, i que està tan bé i que... i que coi, que havia d'explicar una tercera forma! Com em podia entretenir a collir un esborrador del terra? Si estàs explicant coses tan interessants, quina importància té un simple esborrador?

No cal ni dir que no he intentat treure'm el guix de sobre fins que he sortit de classe. I, tot i així, si et cau un esborrador per sobre, el guix només el treu la rentadora. I com que ja no és la primera vegada...

A la tarda decideixo que he d'acabar una cosa. Una cosa molt avorrida (sobretot comparat amb la del matí). M'assec i envio un parell de mails reclamant acudits. Que, és clar, una cosa és distreure's perquè sí. Però l'altra és que arribi un mail amb un acudit (encara que l'hagi demanat jo...) Si arriba un mail amb un acudit... doncs es descansa un moment, amb la consciència tranquil.la de que no és culpa meva :-)

Però no arriben els acudits, i em poso a desvariejar... I, entre altres coses, acabo tota plena, de dalt a baix, de goma d'esborrar. Perquè sóc tan intel.ligent, que la goma me la tiro per sobre!

Quan finalment vull marxar, el meu jersei ja no és del color original. Està tenyit de diferents tons de blanc, i sort que no faig servir guixos de colors!

Em miro i em dic: "Llum, ets una porqueta!"

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Els dos camins porten al mateix lloc? N'hi ha un de més ràpid o són iguals de ràpids? N'hi ha algun de més difícil o tots dos ho són igual?
Ja, ja, el post no anava d'això, però és que m'ha semblat molt interessant.
Ja t'imagino allà amb l'esborrador al terra, genial, noia, genial!

XeXu ha dit...

Ara per fi entenc la teva fal·lera pel porquet groc que sempre t'acompanya!

mossèn ha dit...

porqueta ... m'agrada aquest terme ... bon dia ... salut

Llum ha dit...

Sí, Tirai, els dos camins porten al mateix lloc, fent servir coses diferents. La rapidesa en arribar-hi depèn de les eines utilitzades. Però diria que són més o menys iguals de ràpids i de fàcils. I aquí rau la grandesa :-) No sé si a l'altra banda pensaran que és genial o em pendran per sonada...

XeXu, això sí que no. El porquet és sagrat. Amb el porquet no es fan bromes.

mossèn, però una porqueta ben bruta, no pas altres coses.

Laia ha dit...

hehe... tinc un parell de professors que si no els veus entrar a les vuit del matí, ja no els veuràs més sense una mica de guix en alguna part del cos. La més freqüent és als pantalons o a la cara... Per cert, abans feia més gràcia quan un professor duia guix a la cara, i ens esperàvem una mica a dir-li, rèiem una estona i després li confessàvem (que doleeeeeeeents :O). Ara ja no...serà que anem canviant...

Jo una vegada vaig acostar-me massa a la pissarra mentre feia un exercici i vaig acabar amb una línia molt ben marcada de guix que em resseguia la zona del melic de dreta a esquerra (... la pissarra una mica alta o jo una mica baixa???)

Apa bon dia ^^

Llum ha dit...

Ai, Laia! Jo des de fa molts anys que no porto pantalons foscos perquè sempre m'hi deixava els dits marcats per tot arreu i feia mal efecte...

Quants anys tenies amb això de la pissarra? Perquè jo alta no sóc i diria que a mi m'arriba més avall...