dilluns, 25 de febrer de 2008

Massa feina

Això és un avís. Si tinc molta feina, se me'n va l'olla. I avui tenia molta feina. I demà, i demà passat. Tornant a casa amb el cotxe se m'han ocorregut com 50 posts. Aquest és un resum dels que es podien resumir. Molt aviat hi haurà una sèrie, que no sé quan l'escriuré, però que té exactament 6 capítols. I si algú hi veu alguna influència... o sigui, si algú hi veu la influència que és molt clara, li dóno un premi. Demano em perdoneu pel post...

Estimat diari,

Hauria d'estar acabant la feina que m'havia proposat fer avui. Sobretot perquè he d'acabar una cosa abans de... abans d'un dia d'aquests. I sembla que tot es concentra en aquesta setmana.

Avui això serà una cosa poc convencional, o massa convencional, segons com es miri.

El matí ha començat molt bé. No he corregut, però he suat, i molt, i això sempre fa sentir bé. Llàstima que quan m'he anat a dutxar i estava tota ensabonada de dalt a baix l'aigua de la dutxa del gimnàs ha deixat de sortir calenta. Merda!!!
Però el dia ha començat amb un somriure. Esperava una resposta. I ha sigut molt bona. He anat amb un somriure d'orella a orella, fins que m'he tirat un esborrador per sobre els pantalons negres. Feia 10 minuts que estava a l'aula...

Després, per sorpresa, tenia companyia. Companyia i remordiments. Jo no volia perjudicar a ningú. Ni crec que hagi perjudicat a ningú. Però... no ho sé. Hi ha una possibilitat d'una cosa. Algú em va parlar d'aquesta possibilitat. I jo sé que a una altra persona aquesta possibilitat li faria molta il.lusió. Així que li vaig dir. No ha sigut fins aquest matí que m'he adonat que potser l'altra persona es podria enfadar, perquè és introduir competència. Que no crec que afecti, però jo no hagués sabut d'aquesta cosa si algú no me n'hagués parlat, i jo ho he dit a algú a qui li interessa. I... I... Jo crec que he fet ben fet, però em sap greu que aquesta altra persona s'ho prengui malament.

De fet, no fa massa jo vaig ser la persona que hi va sortir perdent. La persona que va avisar a una altra que hi havia aquesta possibilitat no s'atreveix a mirar-me, ni a dir-me res. Jo al principi vaig entendre que ho va fer perquè creia que a l'altra persona li interessava. Però, entre que sempre havia pensat que a aquesta persona no li queia bé, i que ara sembla que es sent tan culpable... Buf! Vaig començar a pensar que potser ho havia fet per perjudicar-me. Però segurament només sigui això, que continuo sense caure-li bé, però que no es sent còmode amb la situació. Ara que sóc jo la que he parlat d'una possibilitat (una cosa molt més petita, que no té res a veure amb el futur de ningú, que la meva sí que hi tenia a veure), em sento malament. I jo no ho he fet per perjudicar a ningú, però... ara sóc conscient que potser algú hi surt perjudicat. Però tornaria a fer-ho. Perquè crec que la persona a qui ho he dit es mereix aquesta oportunitat, perquè realment no puc pensar en ningú que s'ho mereixi més. I ara aquesta persona està molt contenta amb la possibilitat. I... per què a vegades són tan difícils les coses?

I també he rigut en veure unes persones joves. M'havien de venir a veure. I jo no hi era. Però ells no sabien que jo hi era. Molt pitjor: no sabien que jo no hi era, però que estava venint i els veia. Els veia com s'anaven dient l'un a l'altre que passés primer, que li feia vergonya, que si un moment, que si ara vaig jo, que no que vés tu. Buf, no me n'he pogut estar i els he dit que no me'ls menjaria pas! :-)

Després he entrat en estat de xoc. He vist una notícia. I m'he quedat... Perquè, perquè... perquè jo era una persona que era molt treballadora, que feia les coses, que em sortia de tot. I ara... Ara... com pot ser que tothom em passi al davant? Fins i tot gent que quan jo feia dos o tres anys que treballava encara estaven estudiant? Com pot ser? Què en faig del temps?

No, no, no ho vull saber. Avui encara he d'acabar unes quantes coses. Bona nit! Jo vaig a treballar. Buf...

4 comentaris:

Laia ha dit...

ui noia quin dia més atrafegat!

Ja veig que els esborradors segueixen fent-te la guitza... I que al gimnàs també tens sorpreses! Bé, què hi farem, diuen que va bé per la circulació, no?? ;-)

Doncs el temps segur que l'aprofites, dona, que sempre fas moltes coses i vas amunt i avall!! No et cansis massa eh! Una abraçada!!

XeXu ha dit...

Referent a aquest final, hauríem de veure què consideres que és que t'hagin passat a davant. Segur que en experiència i compromís no. Potser guanyen més diners, però això importa realment mentre puguis fer una feina que t'agrada, i viure com vols?

Anonymous ha dit...

Respira fondo!

Clara

Llum ha dit...

Laia, pot anar molt bé per la circulació, però... buf! Quin mal rotllo!!! Avui estic molt cansada. Però en fi, algun dia m'agradarà haver-ho fet. O no...

XeXu, que m'han passat per davant és que m'han passat per davant. I aquí ho deixo. I tinc l'impressió que em guanyen en experiència i compromís. Però no vull parlar d'això.

No tinc temps de respirar, Clara.