dijous, 14 de febrer de 2008

Ni fred ni calor

No, no estic enfadada. És una sorpresa fins i tot per mi.

Avui m'ha vingut una pregunta al cap. La pregunta era perquè ignorava algú. El primer que he pensat era que era perquè estava enfadada. Però no. No estic enfadada. Tota una sorpresa. No, no estic enfadada. Simplement, tant se me'n fa.

Llavors he començat a pensar i han aparegut unes quantes persones. No n'he fet prou amb els dits d'una mà per comptar-les. Reconec que totes aquestes persones em van provocar més d'una llàgrima. Algunes, més de tres o quatre llàgrimes (i gairebé diria que alguna més de tres elevat a quatre...)

Em centro en qualsevol de les persones en concret i m'adono que no estic enfadada. M'adono que no tinc cap espècie de rencor. M'adono que no faria budú, ni em crearia una diana amb la seva cara. No, res de tot això. Simplement, no em fa ni fred ni calor.

I amb això vull dir que tant se me'n dóna el que faci. Una notícia bona que tingui a veure amb la persona en concret? No em provoca cap mena d'emoció. Una notícia dolenta? Tampoc. Una xafarderia? No m'interessa. Com si no hagués conegut mai aquella persona. Com si fos algú amb qui em creuo pel carrer, i me'n diuen alguna cosa. La resposta seria: si, i què?

Algunes continuen formant part de la meva rutina. Algunes es senten culpables i intenten ser simpàtiques. Una em mira amb cara d'enfadada, malgrat que es va voler aprofitar de la meva situació i quan me'n vaig adonar la vaig engegar a pastar fang (per no dir una altra cosa) i des de llavors em fulmina amb la mirada. Algunes intenten seguir conservant un contacte que fa molt que s'hauria d'haver trencat.

Llavors he pensat que sóc una espècie de mala persona. No, mala persona no és l'expressió. Freda? Sí, suposo que freda és l'expressió correcta. Com si no m'importés la gent que m'envolta. He pensat que era molt trist.

Però no. No és trist. No em sento freda. Em sento forta. Em sento...

No, no sé com em sento. Només sé que no sóc freda. No, no ho sóc. Tampoc sóc rencuniosa. No vull cap mal a tota aquesta gent. Però tampoc els vull cap bé. Si em trobo alguna d'aquestes persones pel carrer, sóc capaç de saludar-les, i probablement ho faci. Són persones que conec. Però trobar-me-les no em despertarà cap emoció. No canviarà el meu d'estat d'ànim. No passarà res. I no somriuré quan els digui hola. Simplement, passaran sense fred ni calor.

Però m'alegro que sigui així. M'alegro de no tenir res a dintre. Potser és el dia. Però no. Hi ha una cosa a dins meu que m'impedeix sentir cap emoció envers cap d'aquestes persones. Cap ni una. I el millor de tot és que, en aquests moments, si hagués de fer una diana per practicar el llançament de dards, no em faria feliç posar-hi la cara de ningú. I de ningú vol dir de ningú.

D'acord, no sé què em passa. Ni tan sols em faria feliç posar-hi la cara d'en Rajoy o qualsevol similar. He de tenir algun problema. Què em passa? És com si hagués tancat la porta a qualsevol emoció dolenta. En tinc de bones, però cap de dolenta. I no, no he pres cap tipus de droga, ni cap tipus de medicament.

Torno a la persona que m'ha fet adonar d'això. Només em genera una emoció. Em sap greu. Em sap greu que no em provoqui ni fred ni calor. Intento enfadar-m'hi, però no puc. Intento que em provoqui alguna reacció, però en sóc incapaç. I em sap greu.

Bé, potser no és que em sàpiga greu. Podríem dir que ha passat de mi, però no del tot. Em va fer mal que passés de mi, però és clar, hi ha aquest no del tot. Un no del tot que fa que hi hagi de tenir un tracte. I no li puc dir res borde, perquè no em surt de dins. No, no em surt de dins. Perquè no em fa ni fred ni calor. Però hi he de parlar. I... doncs el problema és que no em fa ni fred ni calor. Si em diu qualsevol cosa, doncs se me'n refot el que em digui. I no puc tornar-li resposta. No li puc tornar cap resposta alegre, perquè... perquè no em surt de dins, i no sóc hipòcrita. I tampoc em surt cap resposta borde. Però... però quedar-me callada encara és pitjor que una resposta borde. I em sap greu. Em sap greu la situació, però no hi puc fer res. No hi puc fer res fins que no recuperi alguna emoció.

1 comentari:

Llum ha dit...

Actualització un parell d'hores més tard:

Ja he recuperat les emocions. No amb aquesta persona, però si amb una altra.

Com pot una persona ser tan rematadament falsa i anar fent mal a qui més mal sap que farà???????????????

(I jo no sóc cap de les dues, eh!)