dijous, 14 de febrer de 2008

Son

Tinc son. Estic molt cansada. Hauria d'anar a dormir.

Però una cosa em manté lluny del llit.

Tinc por.

No vull dormir. No.

Sé que em despertaré a mitja nit. O a la matinada. Dilluns em vaig despertar a les 5 menys 10 i ja no vaig poder tornar a dormir. Dimarts no sé quina hora era, però s'hi assemblava. I dimecres. I avui.

Què tocarà, avui?

Potser tindré un malson. Em despertaré i el malson semblarà tan real. I llavors no podré tornar a dormir. Bé, segurament no voldré tornar a dormir. Perquè sé que el malson es repetirà exactament igual si torno a adormir-me. I em quedaré estirada al llit, sense poder dormir, o sense voler-ho, veient com passa el temps.

Potser em despertaré amb remordiments per haver dit falsa a algú. I sí, ho és, i molt, però no sóc ningú per anar jutjant a la gent. No m'agrada aquesta doble cara que té, però segurament poca cosa més pugui fer.

Potser em despertaré sentint-me culpable perquè no m'importi el que li passi a segons qui. Sí, però el segons qui ja va demostrar fa molt temps que li importava poc el que em passés a mi. Tot i així, jo em sento culpable per... haver-ho superat?

Em moro de son. Gairebé no m'aguanto dreta. Però tinc por. Tinc por d'anar a dormir. Estic cansada. Estic cansada físicament. I mentalment. I cansada de tot en general.

I... passo de posar-hi res més. Potser millor que vagi a dormir. De totes formes, en algun moment o un altre hi hauré d'anar...