diumenge, 24 de febrer del 2008

Supersticions

Si algú em pregunta si sóc supersticiosa (quina parauleta més lletja, sobretot d'escriure!) li diré que no. Així, de cop. Deixaré anar un no.

Però si m'ho penso, llavors diré que sí. Diré que ho sóc. Però només en una part de la meva vida. Com aquell futbolista que sempre ha d'entrar amb el peu dret al camp, o aquell que quan passa per davant de la capella del camp nou s'ha de senyar, o com aquell que sempre porta les mateixes botes o...

Doncs sí. Jo sóc supersticiosa d'aquest estil. Sempre, sempre, sempre, si he de competir, tinc els meus rituals. Les meves coses que s'han de fer d'una determinada manera. El problema és que...

El problema és que les meves supersticions de competir no depenen només de mi.

Així que quan m'he aixecat al matí i he vist que les primeres supersticions fallaven totes... buf! He pensat que seria un mal dia. Però, no sé, me n'he anat directa al meu raconet de còmics. Fa temps que segueixo uns quants còmics, que gairebé tots tenen a veure amb la meva feina, amb més o menys relació. I bé, em fan molta gràcia, però me'ls guardo. I avui m'he fet un empatx de còmics. He rigut tant que m'he oblidat que les supersticions fallaven.

Quan m'he anat a vestir he vist que no hi tenia el meu jersei de la sort. Oh! El meu jersei! El que havia estat portant els últims temps i que m'anava bé. Tinc tan poca previsió que me l'havia posat el divendres i avui estava brut. Oh!!! Però llavors he pensat en ahir. Ahir vaig anar a comprar i em vaig comprar una cosa que no m'havia comprat mai. Que llavors vaig pensar que ja podria haver-m'ho comprat abans, també. Que no és cap cosa excepcional, i que qualsevol dona en té, i més d'un. Però jo no n'havia comprat mai cap, perquè... perquè a vegades em penso que total, per què m'ho he de comprar. Però ahir vaig pensar que què carai! Jo m'ho compro. I ja està. Perquè vull. I el total que el donguin! Bé, de fet, el total se'n pot anar a pastar fang perquè vull que desaparegui. He agafat tanta confiança que m'he oblidat que les supersticions fallaven.

Quan he pujat al cotxe, s'ha engegat la radio. Ai! Coi, per què posen tant aquella cançó de l'Enrique Iglesias que és tan odiosa? Bé, i ell també, ja que hi som. Ai! Si la principal prova de foc és que la primera cançó i la última que senti al cotxe m'agradin i em facin posar de bon rotllo. Ai! Saps què? Doncs agafo, canvio l'emissora, i aquí no ha passat res. He trobat una emissora amb una cançó que m'agradava i que m'ha fet posar de bon humor. I he rigut i cantat tant que m'he oblidat que les supersticions fallaven.

Quan tornava cap a casa amb el cotxe estava molt contenta. Han sonat les millors cançons. Em sentia a gust amb el meu jersei. I les coses del matí se me'n refotien (i no penso entrar en detalls, que espatllaria el post).

Ja en tinc la prova: les supersticions no serveixen de res. Bé, sí que serveixen. Al cap i a la fi, només me les crec quan em són favorables :-)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Petita o gran victòria. És una victòria! Personalment, crec que si es converteix en una actitud habituals és una gran victòria.
:-)

Anònim ha dit...

Saps què? Ho trobo genial, perquè acabo sense saber res del que t'has comprat, del que t'has posat, del que has fet ni de les supersticions, jeje, bruixeta1

Anònim ha dit...

Ai, Tirai, però tu i jo sabem que no es convertirà en una actitud habitual. Un altre dia agafaré el cotxe, sentiré una cançó que no m'agrada, i maleiré a la radio...

Zel, :-) Però es tractava del sentiment aquest de "si això que diu que anirà bé si surt bé no surt bé... doncs canvio la superstició i aquí no ha passat res" :-)

Anònim ha dit...

Una mica bruixeta si que ets eh??, jejejejeje, be, seràs...o no supersticiosa però el groc no el canvies eh, jejejejejeje

Petonasos dolça!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Jo no ho anomenaria superstició tampoc, potser mania, o costum. Hi ha vegades que ens agrada fer les coses de la mateixa manera perquè creiem que ens porten sort, però un bon dia, no ho fem perquè no podem, i les coses ens surten igual de bé o malament que habitualment. I llavors se'ns passa la tonteria, o no, però no deixen de ser proves que tot depèn de nosaltres, i que res de fora no ens portarà sort o ens la traurà, sinó que serem nosaltres que ho farem millor o pitjor, segons el dia que tinguem.

Anònim ha dit...

supers ... supersexy ??? ... salut

Anònim ha dit...

Jaja, Jo mateixa, només una mica bruixa? No, el groc no el canvio, sobretot des de que he vist que la majoria de vots a que fa mal d'ulls són d'una mateixa persona. Que sí, que veig que hi ha un cert número de vots, i al cap d'un moment n'hi ha un més. I només ha entrat una persona, sempre la mateixa. I si han entrat més persones, aquesta hi és pel mig. És el que té tenir un blog poc visitat... que si algú es dedica a fer coses d'aquestes, ho puc veure...

No crec que sigui tonteria, XeXu, jo en diria confiança. Hi ha coses que donen confiança, encara que siguin tonteries. I si no donen confiança, doncs passo d'ells.

No, supersexy no, mossèn. Més aviat el contrari.