diumenge, 17 de febrer del 2008

Pluja

Vull que plogui. Que plogui, que troni i que llampegui. Que plogui a bots i barrals.

Vull estar a casa, al cantó del foc, mentre plou. O, millor, a dintre del llit, tapada fins a dalt, sentint com plou.

Vull que plogui, que plogui molt, moltíssim. Quan de temps fa que no em quedo a dintre el llit sentint com plou?

Qui ho ha dit, que el fet de ploure sigui mal temps? M'agrada que plogui. Tant si estic a casa com si estic fora. Però, en aquests moments, m'hagués agradat que hagués plogut tota la tarda. M'hagués encantat. O podria ploure tota la nit. D'una punta de nit a l'altra.

Però no, no plou.

Sóc egoista. No vull que plogui per les reserves d'aigua, no. Vull que plogui per mi. Perquè dec ser una espècie de vegetal, però necessito que plogui.

Necessito que plogui per quedar-me a casa, tancada, sentint com plou.

Necessito que plogui per sentir l'olor de la terra mullada.

Necessito que plogui per no enrampar-me amb tot i amb tothom.

Vull anar a dormir. Sí, ja ho sé, són quarts de vuit de la tarda, i què? Vull anar a dormir. Avui m'he marejat al cotxe i encara em dura l'atontament. Estic cansadíssima. Les coses no han anat bé i he estat estudiant, però estic massa cansada, el cap em dóna voltes.

Vull ficar-me al llit. Ben tapada. Amb roba que pesi, i que em tapi. I sentir com plou.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, a mi, també, m'agradaria que plogués molt.
Em sap greu que les cose no haguin anat bé avui. No sé què dir-te. Molts ànims! Molts!

Anònim ha dit...

Però si es posés a ploure i a llampegar hauries de tancar l'ordinador i no podries escriure que t'agradaria que plogués. Ups, quin bucle.

Anònim ha dit...

Doncs jo vull que plogui molt perquè aquest estiu vull tornar a anar a fer ràfting un dia, i si no hi ha cabal al riu ho anul·len :P. Però com a efecte immediat vull que plogui per sortir al carrer i ficar-me dins els bassals, i córrer sense paraigua (em constiparia encara més, per cert... deixaré de banda això de córrer per uns dies...)

Alguna cosa t'ha passat que et motiva amagar-te sota els llençols... però no amaguis el nas, no t'amaguis del tot ni desapareguis. Que demà potser ho veuràs diferent, i si ara t'amagues et costarà més sortir. Potser demà plou.

Mmmm crítica: per què escrius molts posts precisament quan tinc exàmens!!!! Que vaig endarrerida!!! faré un sprint a final de setmana, oh i tant! ;) És broma, escriu molt, moltíssim, que m'agradarà molt llegir-los tots.

Apa fins una altra ^^

Anònim ha dit...

això em recorda el concurs de "miss camiseta mojada" ... gràcies ... salut

Anònim ha dit...

Avui el cel és gris... i suposo que ho veus tot diferent, però ni plou ni surt el sol...
Ànims igualment :)

Anònim ha dit...

Llum, jo em sumo al teu desig. Voldria que plogués i que amb la pluja regalimessin totes les pors, les foscors i els dolors que ens entristeixen i no ens deixen gaudir de l'escalfor del sol. Que plogui, que ens poguem refugiar sota la pluja. Ànims, guapa

Anònim ha dit...

Bé, sembla que, almenys aquí, ha plogut una miqueta. Bé, només ha roinejat, però val més això que res...

Gràcies Tirai. Segueixo volent que plogui molt. I molt!!!

XeXu, tinc un secret: ho puc escriure al portàtil i publicar-ho quan deixa de llampegar!

Veus, Laia, tu també tens un parell de bones raons perquè plogui :-) Jo només em vull amagar una estona sota els llençols, després ja sortiré :-)

Home, mossèn, ara seria més aviat "jersei moll", no? :-)

Gràcies, Francesc. Ui... al final ha plogut una mica. Però sí, millor que faci sol que no pas dies tapats que no acaba de ploure.

Ostres, Shadow, això que has dit m'ha deixat sense paraules. És maco, però a la vegada és tan trist! Que plogui, perquè després torni a sortir el sol i brilli com mai!