dissabte, 1 de març de 2008

Jardinera

Sembla que, ara ja sí, la setmana vinent començaran les obres. He nomenat a la Maia la cronista oficial, però la prèvia la faré jo.

Són obres a fora a casa, i hi haurà moltes màquines. Màquines que jo segurament no veuré (i, per descomptat, la Maia, que sempre m'acompanya, tampoc). Però, entre altres coses, agafaran molta terra i la posaran a sobre del jardí. Després la trauran, però hauran de moure moltíssima terra. És el que passa.

Aquest matí he estat fent de jardinera. Amb una mica de tristesa i una mica d'alegria. Una barreja estranya.

Fa temps vaig plantar un arbre. Bé, de fet n'he plantat més d'un a la meva vida. Però aquest era especial. Era una cosa que jo volia, jo el vaig escollir, i jo el vaig plantar. Al mig del jardí semblava tan petit com el primer dia. Semblava que no hagués crescut. Però el lloc on està l'arbre quedarà ple de terra, així que ha tocat arrancar-lo i plantar-lo en un test, esperant que no es mori i es pugui tornar a replantar al jardí. Però, un cop al test estava tan gran! No ho semblava, que fos tan gran. Semblava una coseta molt petita, semblava que no creixia, semblava que anava molt a poc a poc. Però ell ha anat fent, mica a mica, i no m'he adonat que era tan gran fins que l'he vist en un lloc on es podia observar en tota la seva plenitud.

D'acord, ja no estic parlant de l'arbre.

Ara ja està tot desplantat. Espero que els meus rosers grocs visquin. Si no visquessin, ja en compraria més. Però el jardí no seria res sense els rosers grocs.

I, un cop tot fora, faltarà que facin les obres. Un mes, suposo. I llavors... llavors tindrem tot un jardí per tornar a poblar de plantes i arbres. Vull el meu raconet. Ara ja el tenia. Un tros de jardí amb el meu arbre al centre i tot de rosers grocs al voltant. El meu tros de jardí. No pot ser de cap més manera. I ja he demanat el meu tros, i se m'ha concedit. Així que tornaré a crear el meu trosset.

He estat a punt de fer una proposta a les altes instàncies. Jo... Jo... Jo volia fer cinc jardinets al jardí. Cinc jardinets posats en una disposició molt especial. En una disposició que veig gairebé cada dia, i que s'ha convertit una mica en el sentit de la meva feina. M'agradaria poder fer cinc jardinets. Quatre que fossin de la meva mare, i el cinquè, el meu. El cinquè, el que és diferent dels altres.

Però una cosa m'ha parat i he decidit no explicar la meva idea. M'agrada la idea, però és molt friki. M'agrada la idea, perquè fins i tot pot conservar les distàncies que veig cada dia, que no seria fet a escala. I estic segura que si el jardí, en comptes de ser dels meus pares fos meu, faria els cinc jardinets d'aquesta forma. Cinc jardinets que serien exactament el que tinc al cap.

Però no m'he atrevit. No puc dir-li això a ma mare, que em prendria per boja. Hauré d'esperar a tenir el meu propi jardinet algun dia... tot i que dubto que pugui fer-ho.

8 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Quant tingueu les obres acabades segur que et pots posar amb el jardi i deixar-lo com t'agrada, amb arbres, roses grogues i demes...lo teu amb el groc es molt fort eh???, jejejejeje

M'alegro de veure que estas be, t'enyoro dolça, un petonas ben gran!!!!!!

Tirai ha dit...

I tant tot jardí ha de tnier el seu roser amb flors grogues!
No hi ha roses carabasses '
Cinc jardinets! Proposa-ho va!

Dan ha dit...

He he he. A mida real no el faràs, però segur que algun dia ho aconseguiràs. És més, crec que sé la forma en que els disposaràs i sense interferències!
;-)

Llum ha dit...

Jo Mateixa, és que no és exactament el meu jardí. És el dels meus pares. I... ma mare decideix!

Tirai, cinc jardinets els puc proposar. El que no m'acceptaran és la disposició. I menys la raó!!!

Jaja, Dan. Sí, em sembla que sí que saps la forma que tinc al cap. Però... no puc proposar a ningú això. És massa friki! Si li dic això a ma mare em tenca en un psiquiàtric de per vida! Però tinc una idea... Fer-ho sense que ells ho sàpiguen i només jo saber què estic fent :-) Ella vol plantar 4 fruiters a la part de dalt del jardí, i més a baix. Només es tracta de que jo li digui la forma en la que quedaran molt bé i ja tindré la meva disposició friki! I ningú em mirarà malament :-)

XeXu ha dit...

No entenc com es poden fer cinc jardinets d'un de sol. Alguna separació han de tenir, no? Pel que fa a la distribució... encara ho entenc menys.

Reconec que m'ha sobtat la frase: 'D'acord, ja no estic parlant de l'arbre.'

Llum ha dit...

Quin problema hi ha amb els cinc jardinets? A casa hi ha un jardí molt gran, i els jardinets, com ja dic al post, són un arbre envoltat de flors. D'arbres envoltats de flors n'hi queben uns quants, al jardí de casa. I entre jardinet i jardinet, doncs herba. És que no veig on és el problema.

La distribució és una cosa molt especial, i no la penso posar com a comentari. Això sí, el que tampoc entenc és que no ho entenguis. Precisament, de la gent que es passa per aquest blog i deixa comentaris, només hi ha dues persones que saben quina és aquesta distribució: en Dan i tu.

I pel que fa a la frase... doncs està bastant clar. Vaig començar parlant de l'arbre, però vaig acabar parlant d'altres coses. I segurament no t'ho hauria de dir, però segurament siguis la única persona que ho pot entendre. Si és que ho vols entendre, és clar.

XeXu ha dit...

Doncs em permetràs que em senti una mica inútil, però segueixo sense entendre-ho, i mira que vaig rellegir el fragment en que deixes de parlar de l'arbre.

Això de tenir jardinets és una manera de veure-ho, d'acord, no ho discutiré encara que jo tingui tendència a veure-ho com un tot.

I la distribució, doncs un cop més a sentir-me poca cosa, perquè no sé de què estàs parlant. Serà que no ja no sé llegir entre línies, o que m'he tornat cec del tot.

Llum ha dit...

Home, no ho vaig dir pas perquè et sentissis ni poca cosa ni inútil. Però tampoc posaré la solució com a comentari.