Si fa més de mitja hora (o més d'una hora?) que intento dormir i no puc, em sembla que el més sensat és no intentar-ho més durant una estona. I com que fa dies que estic sola a casa, només parlant amb el gos (d'aquí al psiquiàtric), crec que el millor que puc fer és obrir aquesta finestra que tinc al món exterior.
Pensar massa és dolent, com ja m'han recordat avui (si no ho he dit abans, quina mala llet! De bon rotllo, eh, però això d'utitzar les meves pròpies frases en contra meva...)
Avui ja és 12 d'agost i segueixo sense saber què passa el 12 d'agost, a part de que no puc dormir, i que penso massa.
I el fet que demà (avui?) m'he de tornar a afrontar amb un passeig amb el gos. L'altre dia vaig recordar el campanar (que no pugui dormir no vol dir que no estigui escrivint a raig i que passi de buscar l'enllaç, de totes formes està un parell de posts més avall) i avui m'he recordat del cervellet. El cervellet era jo, però això no importa. Les tornes han d'haver canviat, amb tota probabilitat. Aquí ve quan l'Anna em pregunta: i què t'ha dit el senyor google? Doncs el senyor google no m'ha dit res, perquè no li he preguntat res. Perquè no vull un conjunt de dades buides, que no serveixen de res. De fet, ni tan sols vull un conjunt de dades interessants. És un record, i queda en el cervellet, com a record.
Potser són remordiments, potser sóc massa mala persona. Durant quatre anys, dia sí, dia també, apareixia amb un nou problema, amb un nou enigma, amb alguna cosa per fer-me provar si ho sabia resoldre. Però mai li vaig fer més cas que el de resoldre els problemes que em proposava, que eren bons, ho he de reconéixer.
Però es va perdre en el record, com tanta altra gent. Segurament el problema sigui meu, m'aïllo massa. O canso massa. O penso massa. Avui pensava que no conservo contacte amb cap d'aquella gent. No sé què se n'ha fet de cap, i crec que tampoc m'importa massa, a part de casos puntuals, com el del cervellet. Segur que li han anat les coses molt bé. Però tampoc em dedicaré a preguntar-li al senyor google.
Suposo que hauria de tornar intentar dormir. Però molt em temo que el meu cervellet i les seves divagacions no em deixaran.
diumenge, 12 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Veus quina hora es???, jo també pateixo insomni i es que avui m'he llevat tardisim i ara no tinc gens de son (voliem anar a la platja però al final no ho hem fet), pero a valgut la pena doncs m'han portat l'esmorzar al llit :-)
Petonets bonica!!!!!!!!
Veus quina hora és? Doncs encara no he aconseguit aclucar els ulls. Si fins i tot he agafat el Pèndol de Foucault! Però és tancar el llum, i els ulls ben oberts.
Però jo avui no m'he aixecat tard, ni m'han portat l'esmorzar al llit, ni res de res.
I el pitjor de tot: si no m'aixeco abans, a les 9 el gos començarà a bordar i em despertarà...
Vas poder dormir, Jo Mateixa?
L'últim cop que vaig mirar el rellotge eren les 4 (i encara vaig trigar a dormir). I ara... bon dia, són les 7. I no puc tornar a dormir.
M'he despertat a quarts de sis amb un parell d'idees al cap. Però tinc mal de cap, un altre dia.
Ai noieta, jo si que vaig poder dormir, pero també em va costar molt, deu ser la calor, les idees que bullen al cap, els neguits, el pis, les vacances, els paletes...jo tinc excusa, però...i tu???
:-)
Petons rebonica!!!!!
Em sembla que a mi més les idees que res més. A veure si avui dormo millor. Però em sembla que sí. L'últim post del dia m'ha animat :-)
Publica un comentari a l'entrada