dijous, 23 d’agost de 2007

12 comentaris

Entro al mail i veig que tinc 12 comentaris nous des de que ahir vaig tancar l'ordenador a aquesta hora. M'adono que ja no tinc jet lag. Durant uns dies, al vespre a Catalunya estava una mica adormida, però ara ja no. Ara són més de les 5 del matí allà, i jo com si res. De fet, aquesta tarda anava pel carrer i ni m'adonava que a casa ja era de nit.

Avui ha sigut un gran dia. Però gran de veritat. He tingut alguna estona lliure. Suposo que per això ha sigut gran. He aprofitat la primera estona lliure per fer una cosa que feia un munt que no feia, i que havia trobat a faltar. He agafat l'mp3, que havia oblidat des del dia que vaig venir, i me n'he anat a caminar uns 3/4 d'hora. Quan he tornat, era una persona nova. El somriure no marxava de la meva cara, i és que això de caminar amb els meus pensaments és una cosa que sé que no puc deixar. I qui diu caminar, diu córrer.

A la tarda he tornat a tenir una estona lliure. Una estona més gran. He tornat a agafar l'mp3 i he tornat a anar a caminar. Aquest cop, però, m'ho he pres amb més calma, i he acabat entrant a totes les botigues (excepte a les de menjar) de l'illa. He estat 2 hores i mitja caminant, i gairebé no he comprat res. Ha aparegut la Lluna catalana...

He tornat i em sobrava mitja horeta. Però m'he posat a treballar. Després de la caminada, i de mirar coses, tenia tantes idees al cap, que no he pogut fer res més que engegar l'ordenador i començar-les a escriure.

I llavors, a sopar. Feia moltíssim temps que no reia tant.

Però he tornat a l'habitació i ni se m'ha acudit obrir el windows per connectar-me. He engegat directament el linux, i a tornar a treballar. Bé per mi! Tenia ganes de provar unes cosetes.

Entre altres coses, m'he comprat un anell d'aquests que et diuen l'estat d'ànim. Tant quan tornava de comprar, com quan sopava, com quan he tornat a l'habitació després de sopar, estava lila. Segons la wikipedia això vol dir Very Happy, In Love, Passionate, Romantic. Però crec que m'he de quedar amb el very happy. Segurament això de l'anell sigui una tonteria, però ha anat canviant de color, i sovint era verd: Average Reading, Normal, Not Under Great Stress. Era lila quan millor estava jo. En fi, segur que són xorrades.

Doncs res, que és tard, i demà m'he de tornar a aixecar aviat (per variar). Però he recuperat la gana (crec que necessitava moure'm una mica, i després de que avui a l'hora de dinar ja es riguessin de mi, a l'hora de sopar ja he menjat normal). Ja no noto el jet lag (quan torni, riuré). I... ja no sé què més volia dir, només que estic amb les revolucions pujades d'haver treballat, estic contenta del que he estat fent fins fa un moment.

Ah, sí! I tinc 12 comentaris entre els dos últims posts des d'ahir. És una cosa inèdita, crec. Però havia de fer aquest post (per mi), i ara no contestaria els comentaris tal com es mereixen. Així que... demà serà un altre dia, i es presenta encara més treballador que avui. Demà he de tenir unes quantes idees i... Bé, però demà serà demà. A casa ja és demà. I aquí ho serà aviat. I el mòbil em dirà que m'aixequi bastant abans de les 7.

I... per primer cop en molt temps, passo de rellegir el post. Que sigui el que vulgui. Bona nit! O bon dia. Si fos a casa, ja seria bon dia, per mi. Però aquí és bona nit. Ai, que ja m'embolico jo mateixa i tot!

7 comentaris:

Dan ha dit...

Es clar que t'ho estàs passant d'allò més be. Quina sort! I quina enveja!
A seguir disfrutant!
;-)

Tirai ha dit...

Genial llegir un post teu tant alegre!

XeXu ha dit...

No crec que el lila de l'anell sigui casualitat...

Per altra banda, no veig tant estrany que rebis tants comentaris, ens tens a tots pendents de les teves 'aventures'. Disfruta i passa el millor que puguis els dies que queden!

Laia ha dit...

Jo en tinc un d'anell que canvia de color però amb la temperatura del meu cos... A l'hivern, sempre negre, a la tardor, verd o blau i a l'estiu... No m'hi cap! Molts petons i que perduri aquesta alegria. Passa-t'ho d'allò més bé.

Lluna ha dit...

Potser tinc més jet lag del que em pensava. Avui, com cada dia, a les 5 del matí ja tenia els ulls ben oberts. I m'he d'aixecar aviat, però no tan aviat...

Dan, m'ho passo bé, sí. Però tampoc cal que em diguis que quina enveja, perquè tu déu n'hi do...

Tirai, puc escriure un comentari només amb :-) ?

XeXu, aquest matí, al despertar-me, m'he posat l'anell i tornava a ser lila. Ara és verd. Crec que està fet malbé :-) Ara ja queden poquets dies...

Gràcies, Laia. També sembla xulo, el teu anell :-)

Jordi Jordi ha dit...

Que segueixi lila per mooolt de temps ;-)

Lluna ha dit...

Això espero :-)