diumenge, 26 d’agost de 2007

Por a volar?

No ha pogut ser. Aquí a l'aeroport sí que hi ha wifi... pagant. Així que res. No penso pagar 7 dòlars per pagar-me el vici d'escriure un post. I per mirar el correu. En menys de 18 hores seré a casa, si tot va bé. I si no va tot bé, doncs res, encara no seré a casa.

Mai he tingut por a volar. Les probabilitats diuen que és molt difícil que et passi res. Hi ha molt pocs accidents aeris i molts avions que corren pel món. És el mitjà de transport més segur, però...

Anava en un avió molt petit. Tornava a anar a la última fila. En aquest cas era la fila 10. Cada fila tenia 3 seients. L'avió gairebé era més petit que un autobús. Entre altres coses, jo que mai tinc problemes, tocava amb els genolls al seient de davant... Ens hem enlairat i hi havia moltes turbulències. Moltíssimes. I amb un avió tan petit... L'avió es movia que donava gust. Fins i tot jo he tingut una mica de por. La nena que estava asseguda al meu cantó ha vomitat i tot. Entre l'anada i la tornada, porto un viatge divertit, amb els nens...

I aquí l'espera. L'espera llarga. He vingut a poc a poquet fins a la porta d'embarcament. En 10 minuts hi he sigut. I això que he aprofitat per fer alguna foto que em va quedar pendent a l'anada. Llavors he començat a anar aeroport amunt, aeroport avall, mirant botigues. L'objectiu era doble: passar el temps i cansar-me. Cinc hores i mitja... M'he anat parant a les botigues de joguines i de gadgets. Faltaria més! Ara hi tornaré, crec.

Quan estava cansada de donar volts, he vist gent que embarcava. He mirat. Gent que anava al mateix aeroport que vaig jo, però l'avió surt 3 hores i mitja abans. He mirat el rellotge, i faltaven 3 hores i mitja perquè jo embarqui. Que divertit...

He mirat si tenia internet quan ja feia dues hores i mitja que caminava. Si camino molt, em cansaré i potser podré dormir a l'avió. A veure si ho aconsegueixo. Canviaria les no sé quantes hores que he de passar aquí per passar-ne una més a l'aeroport on vaig ara. Quin patir. Arribaré? I la maleta?

Estic molt lluny de la finestreta en el vol llarg. Això vol dir que no veuré Groenlandia :-( A més, si no m'equivoco, les F són passadís. M'agrada més anar al mig. Total, jo no m'aixeco en tot el vol, i al passadís passa gent pel cantó i has de deixar passar a qui tens al cantó si vol sortir. Amb aquesta frase em sento molt egoista, però venint anava al mig i vaig venir molt bé. I, com que sé que algú em farà algun comentari en privat, vaig venir molt bé perquè anava al mig, qui anés al meu costat no hi té veure amb el fet que vaig anar bé per anar al mig.

A la tornada a Barcelona, si arribo a temps a agafar l'avió, tindré finestreta. És un seient A :-)

M'he portat feina per fer, la tinc aquí a punt. Falten un parell d'hores perquè pugui embarcar. Però no tinc ganes de fer feina. Aquest aeroport no m'inspira massa... Massa gent anant i venint, i un coi de tren que passa cada dos o tres minuts. Tampoc em puc entretenir amb l'internet. Així que... crec que vaig a mirar si em compro algun gadget i jugo una miqueta. I sinó, llegiré. I demà (avui ja a caseta), quan arribi a casa, publicaré aquest post tal qual quedi aquí. I això voldrà dir que, almenys jo, he arribat.

Fa tants dies que no tinc internet regularment (tot i que no ho sembli), que he desconnectat bastant (excepte de fer posts). Tinc uns quants mails per contestar, alguns de llargs, altres de curts. La majoria de fa dues setmanes. I tot de gent que em pregunta coses per aquí i per allà. Els he de contestar, perquè jo sempre contesto, però, no sé, després d'un parell de setmanes no sé si té massa sentit. Qui em va dir alguna cosa gairebé ni es deu recordar que em va dir res, ni de què em va dir. O sí, jo què sé. El que em sap més greu és que començaré per les coses petites, tot i que els mails llargs són els millors. Però, és clar, els mails curtets es contesten molt més ràpidament. Ai, no sé, no sóc massa de fer mails múltiples. Potser ho hauria de fer, i enviar a tothom el mateix i ja estaria tot fet. Però no sé, m'agrada enviar mails a la gent, que qui els rep sàpiga que li estic explicant allò, no que ho estic explicant a 50 persones a la vegada. Potser són tonteries, però m'agrada ser més personal. Me'n vaig de tema.

En fi, quan arribi a casa miraré el mail ràpid, publicaré això, i directa a dormir. O directa a dormir, i quan m'aixequi publicaré això i miraré el mail. O... a saber. Me'n vaig a comprar algun gadget!

5 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Ara si, ara ja ets a caseta, bentornada bonica, dorm i descansa.

Petonets de bona nit (si encara dorms) o de bon dia (si ja t'has llevat).

;-)

Tirai ha dit...

Bentornada Lluna! Ara ja sabem que ets aquí!

XeXu ha dit...

Et diria 'bentornada' com les altres, però no ens has deixat mai, així que... però una cosa et diré, si tens tants mails per contestar, doncs a posar-s'hi, que la teva màxima de contestar sempre no pot fallar. Però amb calma, no ens estresséssim ara. A mi també m'agraden els mails personals!

mossèn ha dit...

dormir és un plaer ... aprofita´l !!! ... salut

Lluna ha dit...

Sí, ja sóc a caseta. I he dormit moltíssim! :-)

Gràcies, Tirai! Ara ja sóc aquí, i a més ja torno a ser jo!

XeXu, els mails... amb tranquil.litat. Ara he de posar-me a endreçar cosetes de tot arreu. Suposo que m'hi posaré demà. Potser aquest vespre en contesti algun de curt. Però avui, aquesta tarda (i gairebé és la tarda) han amenaçat de venir a casa uns quants membres de la family...

Ja l'he aprofitat, mossèn, ja l'he aprofitat!