dissabte, 4 d’agost de 2007

Tres pel.lícules (o quatre)

Estic atontada. O més atontada del normal, suposo que hauria de dir.

Qui deia que no mirava mai la tele?

Fa uns dies vaig descobrir que una forma d'animar-me era posar-me davant de la tele a mirar alguna peli d'aquestes tan dolentes.

Avui crec que he mirat quatre pel.lícules. O tres, o cinc, no ho sé, he perdut el compte.

També he mirat alguna sèrie (això de que els papes tinguin el satèl.lit no sé si és bo o dolent).

En aquests moments estic al meu seient preferit. En una banda hi ha el comandament de la tele; a sobre les cames, el portàtil, i a l'altra banda hi tinc un llibre. He sortit de casa al matí per passejar el gos una horeta i a la tarda una horeta més per tornar a passejar el gos. Em sembla recordar que he dinat i esmorzat a davant de la tele.

Ara mateix em sento una vaga, però vaga, vaga, vaga.

El meu cap ha arribat a una conclusió. I això mentre llegia, mirava coses per internet i mirava la tele a la vegada... No, de fet hi ha arribat mentre era al mig del bosc amb el gos.

I no ha sigut cap frase d'aquestes dolentes de peli dolenta, del tipus de "no se es valiente si no se tiene miedo" (mare de déu, quina gran frase!), o del tipus de "para qué nos caemos? Para levantarnos después" (no sabria si escollir aquesta o l'anterior com a millor frase de la història).

En aquesta vida hi haurà moltes coses que em faran mal. Hi haurà coses que no m'agradarà saber. Però, d'una forma o una altra, les coses passen, tant si les sé com si no. I si no les sé, potser viuré més feliç, però viuré enganyada. I, encara que la frase sigui dolentíssima, crec que és millor saber les coses, afrontar les coses cara a cara, encara que facin por. I si m'enfonso, o qualsevol altra cosa, l'únic que he de fer és aixecar-me. I llavors almenys sabré la veritat, no viuré enganyada.

Però estic molt espessa. Tanta estona aquí davant m'ha atontat. Així que em sembla que vaig a preparar-me el sopar. Tinc uns 20 minuts abans no comenci la següent pel.lícula que vull veure.

Demà serà un altre dia. I prometo no mirar la tele. Després de l'empatx d'avui, dubto que la torni a mirar en dues setmanes. I perquè en dues setmanes estaré en un avió, i encara que porti algun llibre, les possibilitats d'entretenir-se tantes hores en avió són petites i segur que acabo mirant la tele... o no.

5 comentaris:

Tirai ha dit...

Sí, és millor saber les coses. El que sol fer mal és la sospita. Si només sospites sempre et queda el dubte.
Vinga, ara ja ha començat la remuntada, ànims

Lluna ha dit...

Sí, com a mínim si les saps, ja veus venir el cop i no et queda cara de tonto.

Sospites? Quan parlo de flaixos, és que són sospites, però mooooooolt probables. Vull dir que hi ha molts indicis cap allà mateix, i a cada moment, n'hi ha més (i cap que miri cap a la direcció contrària).

Jordi Jordi ha dit...

Això ja m'agrada més. Et noto més vital, avui. I això que estàs vaga, vaga, vaga. Però és que de vegades necessitem aquests moments (o hores) de no fer res. Distreure la ment i deixar que les coses vagin al seu lloc. Jo, si puc tria, també prefereixo saber d'on m'han de venir els cops. Igual me'n puc apartar, o esmorteir-los...

XeXu ha dit...

Doncs no et diré que no m'hagués vingut de gust fer una mica el dropo a mi avui, jo m'hagués enganxat a mirar House ben apalencat al sofà, i és que hi estic molt aficionat darrerament, és el que té no haver-ho seguit quan tocava...

Et dic un secret? M'alegro de veure que segueixes per aquí, i que fas posts que potser et sembla que no dieuen massa, però si que diuen i molt. Coincideixo amb el que heu dit més amunt, les sospites fan mal, saber no. Saber et pot fer mal una estona, però només fins que ho assumeixes. Ens estem posant en temes filosòfics?

Lluna ha dit...

Gràcies, Jordi Jordi. Això d'estar vaga, vaga, vaga, a vegades va bé... I pels cops, no és que te'n puguis apartar, sinó que com que ja els veus venir, doncs queden una mica més repartits.

XeXu, estàs de vacances, pots fer el dropo, si vols. Bonica paraula, dropo...

Segueixo per aquí a estones... avui segueixo fent el dropo (jo ho dic malament, en dic dròpol, i no sé com seria en femení). Així que el meu cap està tancat a temes filosòfics. Demà, potser.